Conferència: L’ORGANITZACIÓ DE L’OFICINA JUDICIAL, RELACIONS INTERADMINISTRATIVES I MODERNITZACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

Pot semblar una mica pretensiós que un professional col·laborador de l’Administració de Justícia, però extern al cap i a la fi de la seva organització, parli, precisament, del funcionament d’una Oficina que no és la seva o, encara més difícil, de com re-organitzar-la.

Espero, per tant, que ningú s’ofengui per posar-me en casa aliena. M’agradaria, en definitiva, que les meves aportacions siguin enteses, sempre, en positiu.

…………….

Be doncs, un cop assimilada quina tenia que ser la meva intervenció, vaig tenir clar que no podia centrar-me exclusivament en la Oficina Judicial, doncs perquè aquesta millori en el seu funcionament, calia abordar altres aspectes. I és que per tenir una Oficina Judicial més eficient, cal millorar els RRHH; els Recursos Materials; Re-formular la Planta Judicial; Redefinir el marc competencial i, especialment, Clarificar l’estructura de comendament , extrem que el considero cabdal com després explicaré.

……………

Així doncs, començo

……………

L’actual sistema judicial és clarament ineficaç i ineficient (no descobreixo res dient això, ja ho ser, però no vull deixar l’oportunitat d’expressar-ho obertament i amb llum i taquígrafs). Necessita clarament millorar per poder ser una eina útil al servei d’un Estat de Dret modern, just, transparent i resolutiu.

Tots els estudis coneguts sobre l’eficàcia de la Justícia espanyola o catalana donen uns resultats molt deficients que ens situen molt lluny dels primers llocs del rànquing dels millors Estats. Tots sabem que tenir una justícia lenta, es tenir una justícia de baixa qualitat i d’aquí a posar en perill la credibilitat de l’Estat de Dret hi ha una fina línia que malauradament en alguns aspectes es pot considerar que l’hem traspassat àmpliament.

Un sistema judicial que no fa complir amb eficàcia les seves sentencies és un sistema poc creïble i emet un missatge molt negatiu a la societat: incompleix que no et passarà res… ; els inversors tenen dubtes en apostar per un país que no és seriós en fer complir els compromisos adquirits; el sistema econòmic se’n ressent i de retruc, en la micro-economia dels particulars,  els seus crèdits al consum és veuen encarits perquè els seus interessos han d’incorporar inevitablement la taxa d’un retorn lent i difícil.

Per tant, quines serien les principals causes d’aquests mals resultats ?.

  • És cosa de les lleis processals ?… Segurament en alguns aspectes podríem aspirar a tenir una legislació més clara i més fluïda, però no crec que els mals vinguin, principalment, de les Lleis.
  • És un problema de manca de recursos?… Segurament en falten, però també és just  reconèixer que en les darreres tres dècades s’han obert molts nous jutjats, s’han informatitzat les oficines judicials i en canvi no tenim la sensació d’haver millorat en eficàcia.

Els principals problemes, cal reconèixer-ho, venen per una Organització sense cap ni peus… i no em refereixo, exclusivament, a una Organització deficient de l’Oficina Judicial.

Per tant, com els hi deia, més enllà de parlar de l’Oficina Judicial en sí mateixa, cal afrontar el debat en clau de la revisió de TOT el Sistema Judicial, ja que molts dels problemes de l’Oficina Judicial son conseqüència directa d’un Sistema que no ha sabut adaptar-se a les característiques d’una societat que demanda que la Justícia sigui més un Servei Públic i no tant un Poder.

Tenim, en definitiva, una Organització:

  1. Mal dimensionada, inestable i excessivament compartimentada.
  2. Saturada.
  3. Sense un organigrama definit i amb confusió competencial.

….

  1. Una Organització mal dimensionada, inestable i excessivament compartimentada

Tots els ciutadans han de tenir dret al mateix nivell de justícia, amb indiferència del lloc on resideixin: és inexplicable que tinguem partits judicials de primera, de segona, de tercera o de quarta categoria. (A Catalunya la rati és la d’1 jutge per cada 100.000 habitants, mentre que hi ha partits judicials, com el de Granollers, que la rati només és de 6’5 jutges per cada 100.000 habitants. Tampoc aguanta cap comparació que hi hagin més fiuncionaris en el planter d’un jutjat d’Instància de les capitals de provincia, que en el planter d’un jutjat d’inferior categoria, quan, per acabar-ho d’adobar, en el segón és tramiten més expedients que en el primer… ).

Cal incentivar l’estabilitat del personal: s’ha de revisar la Planta Judicial, en funció de la rati per núm. d’habitants i empreses i per tant caldrà augmentar el número d’orgues judicials i dotar-los dels mateixos RRHH, amb les mateixes retribucions econòmiques sense fer diferències en funció de categories que son inexistents en la pràctica.

Cal unificar criteris… estic d’acord amb la idea de la creació dels Jutjats de Instancia Provincial, que permeti la unificació de criteris per tota la província (s’han d’acabar els “regnes de Taifes” i la típica patrimonialització d’aquell mal anomenat “meu jutjat”).

Tanmateix l’adscripció al lloc de treball del Jutjat Provincial hauria de permetre la mobilitat dels funcionaris dins del mateix Partit Judicial, per tal de compensar baixes i vacants…

En canvi, no puc estar d’acord en aquell projecte del ministre Ruiz Gallardón que pretenia la supressió de molts partits judicial ja que això suposaria un greu atac a la tutela judicial efectiva i a la necessària justícia de proximitat. La anhelada unificació de criteris no pot estar renyida, en l’era de les intercomunicacions, amb que els diferents jutges i magistrats estiguin ben coordinats, sense la necessitat de que treballin en el mateix edifici o ciutat…

Per cert, tampoc puc estar d’acord en l’actual projecte del CGPJ i el Ministeri  que preveu crear Jutjats Provincials per centralitzar totes les demandes de les Clàusules Sol. És a dir, una mesura que es va anunciar per facilitar als ciutadans la canalització de les seves reclamacions i, en canvi, se’ls pensa obligar a fer grans desplaçaments (Berga – Barcelona; Vielha – Lleida; Puigcerdà – Girona; Les Cases d’Alcanar – Tarragona) per poder defensar els seus drets… on s’és vist !… que no veuen que això és un clar retrocés en els drets ciutadans que reclamen una tutela judicial efectiva i de proximitat ?.

A més, que ho justifica ?… la complexitat de les reclamacions, quan tots sabem que la resolució d’aquests conflictes seran per aplicació d’uns criteris gairebé administratius, reiteratius i repetitius?…

I si és per una qüestió de número d’expedients judicials, que no saben que el volum de les possibles demandes quedarien compensades per la baixada actual de l’entrada de nous expedients, precisament perquè les reclamacions hipotecaries i bancaries han acabat el seu cicle econòmic i totes les reclamacions per “preferents” o per “swaps”  s’han esgotat?.

Crec que cal re-capacitar, frenar aquest projecte i exigir al Govern de l’Estat que el que toca fer és incrementar la Planta Judicial o reforçar l’existent i no pas seguir fent més gran les  diferències entre territoris i entre els drets dels ciutadans d’aquest diferents territoris !

  • Tenim una Organització Saturada.

Seria convenient des-judicialitzar bona part dels conflictes de la societat que no cal que és resolguin en un Jutjat.

Cal incentivar la mediació i estudiar en profunditat algunes mesures que podrien alleugerir la càrrega de treball dels Jutjats.

El procediment monitori (50% dels expedients que entren en un Jutjat d’Instància), que no deixa de ser un simple requeriment de pagament, podria gestionar-se per altres operadors jurídics i acudir al Jutjat un cop s’ha intentat la recuperació del deute i no s’ha obtingut l’èxit esperat.

I és aquí, en la part de reduir feina de les oficines judicials, on els procuradors podem ajudar molt. La llei ja ens ha concedit capacitat de certificació i podem assumir actes de comunicació … pensem que si s’aprofundeix en aquesta línia la sobresaturació de les oficines judicials veurien una clara millora i es guanyaria en l’eficàcia i eficiència que tots pretenem.

(Més endavant presentaré alguna proposta en aquesta línia…)

  • Tenim una Organització sense un organigrama definit i amb confusió competencial.

Evidentment s’ha de respectar la Independència Judicial, però una cosa és la indiscutible independència dels criteris i decisions jurisdiccionals, i una altre cosa és l’organització del Servei en sí, que, entenc, hauria de dependre d’una única Administració. L’actual esquema organitzatiu (CGPJ – Ministerio – Generalitat) és un autèntic desgavell, que no superaria cap test d’idoneïtat de cap auditoria de gestió.

Des de Catalunya hauríem de seguir reivindicant la creació del Consell Català de la Justícia i els Lletrats de l’Administració haurien de dependre de la Generalitat. Tanmateix temes com la Planta Judicial, la Justícia Gratuïta o les Taxes Judicials també haurien de ser de competència plena de la Generalitat.

Sense abordar aquesta qüestió del marc competencial és molt difícil millorar l’Oficina Judicial, tot i que la seva organització sigui una competència transferida a la Generalitat perquè, no ens enganyem, si no és transfereix la capacitat de comandament sobre l’Oficina, serà molt difícil poder-la re-organitzar amb eficàcia.

A les oficines judicials, com en qualsevol centre de treball, ha de quedar clar qui mana i han de quedar molt ben definides les funcions de tots els que en formen part. Sense aclarir aquesta greu mancança actual, és molt difícil avançar → com va dir el Secretari General del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, l’Adrià Comella, en unes altres jornades a les que també vaig participar i compartir taula de debat: “Sense governança no es pot funcionar”.

…………….

I a aquestes alçades de la meva intervenció provablement es preguntaran … i de la Nova Oficina Judicial que en penso?, no ha solucionat cap de les deficiències exposades ?… de res han servit ?…

Doncs francament, si volen en el torn del debat en podem parlar, porto informes dels Delegats de Cornellà, El Prat i Sant Boi i podem entrar al detall d’alguns aspectes, però vostès saben, com jo, que el camí no ha estat gens fàcil i que les reticències als canvis han estat molt i molt grans. No estan funcionant gens be i les altres experiències que coneixem de tot l’Estat tampoc son satisfactòries.

Com he estat exposant al llarg de la meva intervenció, la manca d’un clar comandament ha portat a que no tothom hagi remat en la mateixa direcció. No tots els operadors han cregut en el nou projecte i, per tot plegat, les Noves Oficines Judicials mostren tenir excessius problemes de funcionament.

D’altra banda alguns dels criteris organitzatius emprats en la nova organització son, des del punt de vista dels procuradors, molt discutibles ja que estan comportant molt poca agilitat, com ara els mostradors que impedeixen l’accés a les oficines i que forcen a la connectivitat amb els funcionaris a través del telèfon quan et trobes a pocs metres del interlocutor…

Cal, des del meu punt de vista, començar de zero i revisar en profunditat TOT el sistema judicial que, com he dit, supera abastament  la Oficina Judicial en si mateixa. Si ens quedem en el simple anàlisi de les competències que la LOPJ va transferir a les Comunitats Autònomes, obtindrem una visió incompleta i ens quedaríem en la epidermis del problema. Podríem fins i tot aprofundir en la regulació actual de les NOJ  i afegir encara més disposicions organitzatives, però si no revisem en profunditat la cadena de comandament de tot el sistema, tornarem a equivocar-nos.

Sense la complicitat i implicació dels Jutges i dels Lletrats de l’Administració no és pot aconseguir que l’Oficina Judicial funcioni i perquè aquests s’impliquin en aquesta imprescindible acció, cal que tots dos formin part del mateix organigrama i depenguin d’una única Administració.

……………….

I en tot aquest panorama de despropòsits, quin paper han jugat i han de seguir jugant les noves tecnologies. Com s’hauria de seguir desenvolupant la modernització de la justícia ?

Penso, sincerament, que s’ha avançat molt i s’han invertit molts recursos, però sovint tinc la sensació de que s’ha treballat sense la complicitat necessària. Podria dir-se que s’ha pres la decisió política; que els tècnics informàtics han desenvolupat el software;  però és com si tot el projecte hagués seguit un camí aliè a TOT el sistema, en el que precisament els usuaris d’aquest sistema no hi creuen.

El paper segueix fent-se servir en gran quantitat en els jutjats – tot i que les demandes i els escrits hi arriben electrònicament – perquè se segueixen configurant els expedients físics amb simples impressions dels documents telemàtics rebuts, o per les fotocòpies que els propis procuradors aporten seguin les “recomanacions” dels pròpis funcionaris. Sento tenir que dir que el protocol dictat pel Secretari de Govern al respecte, en molts jutjats no s’aplica i, per tant, tota la feina que hem de fer els procuradors obligatòriament presentant les demandes i els escrits per la TTA no serveix de res…

Tanmateix penso que s’ha volgut corre massa i les diferents estructures informàtiques que sustenten tot el sistema (presentació d’escrits i demandes; signatura electrònica; etc…) necessiten clarament millorar en fiabilitat ja que massa sovint hi han interrupcions en el servei, en plè horari laboral, que provoquen molts problemes en el dia a dia de tots els  procuradors. I per acabar, tampoc puc deixar de dir, que per nosaltres no te cap sentit mantenir el sistema híbrid de presentació d’escrits en tots aquells jutjats que no tenen encara el programa de gestió e.Justícia.cat, doncs amb aquest sistema hem de presentar per la doble via (telemàtica i física) els escrits, doblant la feina sense que es noti cap retorn d’agilitat en la tramitació.

Proposta:

  • Elaboració d’un Pla Estratègic sobre la Organització de TOT el Sistema Judicial i, en un dels seus apartats, de l’Oficina Judicial.

Un Pla que analitzi l’actual situació; els seus punts forts i els seus punts febles; i que afronti un debat entre les administracions, els operadors jurídics i els tècnics especialistes en organització empresarial.

Un Pla per trobar solucions i definir les línies estratègiques a seguir.

Hauria d’afrontar-se, això si, un debat serè, però un debat obert, creatiu, agosarat, sense apriorismes, corporativismes ni privilegis de cap mena.

Un debat pensant, exclusivament, en el be comú i en la millora del Servei Públic en majúscules.

  • Algunes línies que podria desenvolupar el Pla Estratègic:
    • Clarificació de la governança.

L’organigrama hauria de tenir una línia única de comandament: CC.AA. (Generalitat) → Consell de Justícia → Província →  Partit Judicial →  Oficines Judicials.

I, per suposat, TOT el personal  (des del Jutge fins l’Auxili Judicial) haurien de quedar englobats dins del mateix organigrama general i únic.

Com he dit abans, no parlo de criteris jurisdiccionals, que haurien de restar independents, però en canvi, pel que fa als criteris organitzatius s’hauria de clarificar una estructura jeràrquica que superi l’actual situació de manca de govern (podria posar molts exemples en que el mateix Secretari de Govern és veu incapaç de fer complir els protocols  entre els seus Lletrats de l’Administració…)

  • Re-definició de les funcions.

En la mateixa línia de reforçament de la governança, és imprescindible deixar clares les responsabilitats de tots els que intervenen en la tramitació del procediment. Actualment, sembla que ningú assumeix-hi amb plenitud quines son les seves responsabilitats, de tal manera que l’expedient es converteix en quelcom “impersonal” que va passant d’unes mans a altres, perdent agilitat a cada pas.

No puc passar per alt expressar que la reforma del 2003 i la posterior de la LEC, mitjançant la Llei 12/2009 de reforma de legislació processal per la implementació de la NOJ no va deixar clares les competències entre Jutges i Lletrats de l’Administració i d’aquí han vingut molts dels problemes actuals, alhora que convindria donar compliment a la Sentencia del TC de 17/3/16 per resoldre la clara contradicció que comporta el fet de que les resolucions dels Secretaris, tot i no tenir funcions jurisdiccionals, no puguin ser revisades pels Jutges.

  • Transparència.

Hauríem de tendir a disposar d’una Organització que superi i és sotmeti a auditories de gestió, controls i inspeccions portades a terme per auditors independents. Recentment hem conegut la iniciativa – molt lloable – del Departament, que pretén controlar i inspeccionar al personal, però molt em temo que si aquest control no és veritablement extern i independent, acabarà no sent efectiu…

  • Sobre les Oficines Judicials:
    • Oficines de tramitació comunes: Les oficines judicials haurien de superar l’àmbit competencial del Jutjat i passar a ser Oficines de Tramitació dels Serveis Comuns.
    • Valoració sobre resultats: El treball dels integrants d’aquestes Oficines hauria d’estar orientat a resultats, contemplant incentius en funció de la càrrega de treball i els temps de resposta judicial.
    • Els Lletrats de l’Administració serien els directors d’aquestes Oficines Comunes.
    • Aquestes grans Oficines es podrien estructurar per Seccions que tindrien un responsable que formaria part del equip de direcció de l’Oficina, en coordinació amb el LAJ director.
    • Aquests responsables de Seccions podrien tenir la categoria de Lletrats de l’Administració o altres funcionaris Llicenciats en Dret.
    • Pel que fa als Jutges:
      • Cal ampliar el número de jutges, sense adscripció a cap Jutjat.
      • Especialització segons matèries.
      • Alguns Lletrats de l’Administració podrien adquirir la condició de Jutges, adjudicant-los competències en algunes matèries (execucions; monitoris; divorcis de mutu acord; verbals) de les que quedarien alliberats els altres Jutges

……………..

  • I en la línia de fer més propostes de detall i tal i com us avançava anteriorment, permeteu-me que aprofiti aquest debat, per explicar un dels principals projectes de la Procura Catalana, fruit del Pla Estratègic que estem desenvolupant:

Va sobre els Procuradors i l’Execució de Sentencies:

  • Explicar la situació actual d’una execució lamentable… només es recobra un 16% del total reclamat…
  • Els retards en la tramitació son en molts casos inacceptables..
  • Explicar les conseqüències negatives per l’economia en general…
  • Explicar el model al que aspira la Procura Catalana: noves funcions al estil Huissier de Justice: Sota la tutela i control del Lletrat de l’Administració, el Procurador aspira a poder assolir noves funcions que facilitin una millor agilitat en tot el procés…
    • Accés al Punt Neutre Judicial per localització de domicilis i bens
    • Assegurament dels sous, pensions i comptes corrents; Agilització de les anotacions d’embargament).

…………..

I per acabar, una doble reflexió sobre tot el que estem tractant aquesta tarda:

Per poder progressar i afrontar amb èxit tant les millores estructurals com les competencials i organitzatives ens cal:

  1. Un gran Pacte entre les principals formacions polítiques i els operadors jurídics capaç de superar una organització ancorada en el passat, que necessita modernitzar-se, democratitzar-se, fer-se transparent i orientar-se cap a l’obtenció de resultats eficients.
  2.  Cal traslladar a l’opinió pública que la Justícia és cosa de tots i ens afecta a tots. Sovint tenim la idea de que la Justícia és cosa dels professionals de la Justícia i se li presta molt poc interès (recordem els debats o programes electorals…). Penso que els polítics s’han de sentir reforçats i segurs en poder millorar clarament les partides pressupostàries de Justícia.

_______________________

Ramon Daví Navarro

Vice-degà

Col. Procuradors Barcelona

………

Ponència defensada en un Debat organitzat pel Cercle d’Estudis Jurídics de la Generalitat de Catalunya, en data 03/03/17

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s