L’enrenou del Pla Ibarretxe, negatiu per Catalunya ?

En plena polèmica per la irrupció a l’escenari polític espanyol del Pla Ibarretxe, rebut amb una pluja de desqualificacions inexplicables en un Estat democràtic, a Catalunya segueixen els treballs per la redacció d’un nou Estatut d’Autonomia. Justament en un moment en el que no ens interessa el soroll, en el que cal serenor i profunditat per abordar els plantejaments de futur, el xivarri del procés Basc ens pot perjudicar directament.

No podem oblidar que tot i que el mètode emprat pel Govern d’Euskadi es molt diferent al que s’està duent a terme a Catalunya (aquí la recerca del consens es voluntat dels partits polítics catalans i exigència legal per quan es necessita l’aprovació de les 2/3 parts del parlament), en  rerafons ambdues propostes podrien ser similars o, si mes no, les forces nacionalistes catalanes acceptarien de bon grat uns postulats com els de la sobirania compartida i la lliure associació que propugna el Pla Basc. Per tant, com mes conflicte es generi en el debat del nou estatut d’Euskadi, mes complicat ho tindran els negociadors dels partits catalans per aconseguir un encaix de Catalunya dins d’Espanya, diferenciat del de la resta de Comunitats Autònomes, que resolgui els vells recels del nacionalisme català. Si el procés Basc acaba malament, com així s’endevina per la virulència en que ha estat rebut, Catalunya podrà avançar molt poc… Novament el “café para todos” es el que es servirà i, amés, serà descafeinat.

 Amb la crida de tots el dimonis i la agitació de totes les pors per un suposat trencament de l’Estat, el debat estatutari català, en aplicació del pacte PSOE-PP confirmat en els darrers dies,  es voldrà circumscriure exclusivament a les qüestions materials , això si amb totes les cauteles possibles, ja sigui per la concreció de determinades transferències de la gestió d’un o altre servei, o per la revisió del finançament autonòmic, però el debat de la identitat nacional quedarà expressament perjudicat.

 I es en aquest estadi de la qüestió quan inevitablement hem de recordar que el problemàtic i deficitari sistema de finançament  que disposem en l’actualitat arranca de la difícil negociació i de les condicions extraordinàries i irrepetibles de la transició democràtica on l’obstinació dels partits espanyols (PSOE, AP i UCD) es va imposar als partits nacionalistes catalans (CDC, UDC, ERC i PSUC) que en aquell moment es trobaven en minoria. De manera que, en el millor i hipotètic dels escenaris possibles, aconseguirem allò que ja hauríem de tenir fa mes de 25 anys i, a sobre, els mateixos que aleshores no ho van permetre, ara ens ho voldran vendre com un èxit… 

…..

Article publicat a la Revista del Vallès i després al meu anterior bloc, en 21-01-05

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s