Recentment s’ha aprovat, en fase inicial, el nou Pla General d’Ordenació Urbana de Granollers, allò que ara s’anomena POUM. I ha estat així tot i els vots en contra dels dos partits de l’oposició del Consistori granollerí, quan l’anterior Pla General (el de l’any 1984) ho va ser amb l’acord unànime de totes les forces polítiques representades a l’Ajuntament de la nostra Ciutat.
No seré jo, autèntic neòfit en la matèria i en un espai tant reduït, qui analitzi tècnicament les bondats o els defectes d’aquesta nova ordenació urbanística, però si que m’agradaria opinar sobre la necessitat de que una eina tant important pel desenvolupament de la nostra ciutat en el decurs dels propers 20 anys, fos contemplada no com una oportunitat per la controvèrsia política, si no com una oportunitat de fer Ciutat, en majúscules, lluny del protagonísme per a uns o el desgast per als altres. Seria convenient que l’esperit de la transició política de finals dels 70 i principis dels 80, etapa en la que es van elaborar la majoria dels primers Plans Generals en democràcia, tornés a ser vàlid per Granollers. Si en aquell moment, els uns i els altres van aparcar els interessos mes partidistes tot i les grans desconfiances que podrien haver existit (precisament per tractar-se de la primera elaboració urbanística després del període franquista), ara sembla que hauria de ser mes fàcil. Potser no cal que es retorni a aquella unanimitat, però com a mínim seria desitjable que el Pla que finalment acabés aplicant-se recollís propostes de tots els colors, que ningú podés atribuir-se el cent per cent de la seva autoría.
Crec que no seria bo, pensant en aquests propers 20 anys (temps en el que de ben segur es succeiran diversos governs municipals), que el disseny de la futura ciutat només obeís a un determinat criteri. Granollers ha de créixer plural, oberta al món i on tots els actors polítics se’n sentin, amb major o menor grau, còmplices. Si finalment la majoria acaba imposant-se per la força legitima dels seus vots però no pel convenciment de les seves propostes, aquest nou Pla naixerà inestable i sempre serà vist amb desconfiança per un ampli sector de la ciutat…
M’agradaria pensar que en l’aprovació inicial només s’han volgut plasmar amb claredat els punts de partida estratègics d’uns i altres i que ara, aprofitant el període d’exposició pública, tots plegats buscaran apropar les seves posicions. Si a l’aprovació definitiva s’aconseguís un Pla mes consensuat, encara que – repeteixo – no necessàriament unànime, Granollers podrà desenvolupar-se mes tranquil·lament i sense constants temptacions de revisar precipitadament allò que ara ha costat tant.
Bloc de Notes 