Fumata de colors

Fumata blanca o fumata negra… Quin serà el futur de l’Església Catòlica després de la mort de Joan Pau II ?. A partir del proper dilluns 18 d’abril el Col·legi Cardenalici es reunirà per escollir el Papa que haurà de dirigir aquesta Església en els propers anys, un pontífex que rebrà una herència contradictòria, indiferent, decebedora o extraordinària segons els criteris dels qui en facin l’anàlisi.

Per els que hem rebut una educació catòlica, ja sigui per tradició familiar o per formació escolar, però que per diferents raons no hem desenvolupat, ens sentim confusos i fins i tot contrariats. Formem part d’una generació que sense renunciar d’aquella formació i tot i sentint-se atreta per una part de l’Església que es capaç de servir als mes desfavorits, s’ha anat allunyant de la pràctica catòlica i ha contemplat, amb preocupació, com una gran majoria  de la societat seguia “creient” però deixava de banda la doctrina oficial de l’Església Catòlica. I, d’aquesta realitat, el Papa Joan Pau II n’ha estat, evidentment, un dels principals responsables.

Tot i que cal reconèixer-li una gran tasca política de relacions internacionals, de mediació i influència mundial en favor de la Pau, en contra de tota mena de règims dictatorials i en defensa dels drets humans, aquest Papa ha permès (per acció o per omissió) que la seva Església anés distanciant-se del món real. Temes com el tractament que el Vaticà encara dedica avui als homosexuals, als separats o divorciats , a l’ús de mesures anticonceptives (ni que sigui en països subdesenvolupats amb altíssims índexs de sida) o, la negativa de que les dones puguin celebrar missa, son per molta gent incomprensibles. Tampoc ha ajudat gens la demostració d’ostentació i riquesa de la ciutat vaticana o l’obscurantisme en que ha operat la cúria religiosa…

Es per això que en aquests dies de dol mediatic, de grans demostracions de fe, ens sentim una mica descol·locats. Es a dir, contemplem astorats que no sentim pel qui ha estat Cap de la que voldríem que seguis sent la nostra Església el mateix que demostren els centenars de milers de catòlics que s’han mobilitzat aquests dies. El recordarem amb respecte i li reconeixerem alguns mèrits ni que fos per la seva gran tenacitat i capacitat d’atracció que ha demostrat en els seus 26 anys de pontificat, però poca cosa mes. I, es clar, aquesta evident contradicció, pròpia d’aquells que no els hi agrada el que estan contemplant però que tampoc es troben entre els agnòstics o seguidors d’una altre religió, provoca un inevitable neguit…

Fumata blanca o fumata negra… Perquè no un nou Papa que faciliti una Església mes realista, mes propera i mes humana ?, un Papa que propugni un canvi estructural del Vaticà, sense la pompa de la púrpura cardenalícia i veritablement al servei dels mes desfavorits, que tracti amb igualtat a totes les persones sense distinció de cap mena i permeti el diàleg i debat teològic… Perquè no una fumata per la tolerància i amb les portes obertes a que tots els que ens n’hem anat apartant ens hi tornem a sentir atrets?… Per que no una fumata de colors ?…

……….

Article publicat a la Revista del Vallès i després en el meu antic bloc, en data 15-04-05

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s