Incivisme encobert

La nostra societat i conseqüentment el sistema polític i judicial que li dona cobertura, protegeix tant i tant a l’individu, a la seva llibertat i als seus drets que moltes vegades deixa en un segon terme el foment de la convivència pacífica i el respecte al bé comú i, el que es mes greu, criminalitza abans les actuacions de policies i administracions públiques en la seva tasca de prevenció i repressió, que les actituds delictives que precisament han generat el conflicte. Sovint sembla que la nostra societat encobreix amb el seu silenci, i per tant les exculpa, actituds altament incíviques, essent-li molt mes senzill carregar contra la manera  com s’ha gestionat una determinada crisi que entrar a l’anàlisi de l’arrel del problema i així no tenir que reconèixer que en l’àmbit moral de l’individu s’han perdut molts valors convivencials.

No vull dir amb això que no hem de seguir perseverant en la defensa dels drets i les llibertats de la persona, ni que hem d’imposar un Estat Policial, però seria bo que els mitjans de comunicació, els partits polítics i tots aquells que lideren opinió critiquessin durament i sense reserves totes les actituds delictives i no veiessin en elles, només, l’oportunitat de la confrontació amb els que tenen la responsabilitat de preveure i resoldre les crisis.

Si no ho fem així seguirem afavorint els comportaments incívics que queden emparats sota la cobertura d’una societat que gira l’esquena a la realitat i mira de reüll a tot allò que entra dins l’esfera dels valors individuals, no fos cas que, per intentar corregir-los, se la titllés de carca i retrògrada.

Indubtablement hem d’exigir als poders establerts mes mitjans per protegir el bé comú i reivindicar una millor celeritat policial i judicial en resoldre els conflictes, alhora que hauríem de procurar-nos un sistema educatiu que donés prioritat als valors cívics, però per d’amunt de qualsevol petició externa seria convenient que analitzéssim personalment i amb rigor els comportaments incívics, fóssim molt mes crítics amb totes les actituds que provoquen distorsions ciutadanes i, sobretot, no ens abstinguéssim de les que neixen i creixen al nostre entorn…

No es tracta de ser conservador, carca o retrògrada, ni de criticar l’Estat del Benestar del que gaudim. A aquesta societat benestant de primers del segle 21 li ha costat masses esforços i patiments assolir el que tenim i per tant no hem de fer marxa enrere el mes mínim, però d’aquí a ésser massa condescendents amb les actituds incíviques d’una petita – però sorollosa – part de la societat ni ha d’haver un munt. Si per contra comencem per fer pedagogia des de tots els àmbits informatius del que estar bé o malament, i no tapem una malifeta amb la crítica als poders per que no la van preveure o van tardar massa en resoldre-la, potser els que no es comporten com a vertaders i dignes ciutadans començaran a quedar en evidència i, poc a poc, aconseguirem reduir aquesta xacra que posa en perill la convivència pacífica i en llibertat a la que tant dret hi tenim tots…

………

Article publicat a la Revista del Vallès i després en el meu antic bloc, en data 8-09-05

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s