Estem en crisi, a les portes de la recessió i fins i tot s’augura la deflació. No penso escriure sobre economia i les causes que ens han portat fins aquí doncs no en soc expert, però si que em preocupen i molt les mesures polítiques que es deixen entreveure per tal de corregir els errors del sistema amb l’excusa de que en el futur no es puguin repetir els escàndols especuladors que han provocat el sinistre panorama en el que estem immersos. Perquè, es clar, els mateixos dirigents polítics que han conviscut i permès els abusos d’una bona part del Gran Capital, ara han de cercar les solucions per sortir del pou i mirar de que mai tornem a caure-hi… i jo em pregunto, quina confiança ens mereixen si abans han estat còmplices d’aquest desastre?
Em preocupa, i molt, que la Alta Política reaccioni en el sentit de que, com que ella no ha participat – gens ni mica – en les causes que han generat la crisi, s’han de buscar mesures correctores – només – en una part del sistema. Es a dir, a mes crisi, mes poder públic i menys sector privat.
Em preocupa, i molt, que paguin justos per pecadors i que la solució de la crisi passi per un increment regulador que acabi retallant – encara mes – la llibertat individual i la iniciativa d’una societat civil cada cop mes controlada i menys emprenedora.
La Alta Política no ha sabut fer els deures i no ha volgut frenar a temps els excessos especulatius i, el que es pitjor, ara que ja es evident el que ha passat i el perquè i per qui estem on estem, no faci res per que paguin els qui han provocat i permès tot aquest desgavell. El final poc feliç que s’albira es la sortida fàcil i alhora interessada pel sector públic. Enlloc de retocar el sistema i, sobretot, fer que paguin els que se n’han aprofitat, ens voldran portar a un nou escenari econòmic en el que, evidentment, la Alta Política es veurà reforçada, obviant absolutament que ella també ha estat còmplice de la situació.
………
Post publicat al meu Facebook en data 09-11-08
Bloc de Notes 