La màgia i providència d’El Xiprer

Quan fa prop de dos anys ens vàrem proposar ajudar a El Xiprer, la Mercè Riera ens va explicar situacions anecdòtiques que explicàvem com la providència, segons ella, o la màgia segons altres, sovint havien resolt les necessitats d’aquella casa d’acollida del cap d’amunt del carrer Josep Umbert. Sense anar més lluny ens va explicar que quan més necessitaven obrir-se a la societat granollerina per demanar més recolzament, i quan encara no ho havien demanat explícitament a ningú, ens hi vàrem presentar com si la providència ens hi hagués portat…

I es que fa falta molta ajuda, humana o espiritual, per poder suportar tota la càrrega de necessitats que envolten El Xiprer !.

En aquesta primera dècada del segle XXI els serveis socials que tradicionalment ajudaven als més marginats, s’han vist desbordats per una nova realitat desconeguda. Quan El Xiprer es va crear, aviat farà 15 anys, el menjador social obria cada dia per 7 persones, totes elles sense sostre, gent alcoholitzada i/o amb problemes de salut mental… avui dia, la pobresa avarca a un percentatge molt més gran i es situa en prop del 10% de la població… una pobresa generada per el propi sistema econòmic que ha situat a moltes famílies en una situació de perdre-ho tot, fins el punt de no poder ni tant sols alimentar-se.

Ja no estem parlant de situacions puntuals d’una persona que per problemes amb l’alcohol o les drogues ha perdut el control sobre la seva pròpia vida, estem parlant de famílies senceres que degut a perdre la feina el pare i la mare, no han pogut atendre el pagament de la hipoteca, perdent l’habitatge i arribant a final de mes sense recursos suficients per alimentar-se… Estem parlant de situacions molt properes que ens haurien de fer reflexionar a tots.

Així les coses, El Xiprer esdevé un verdader oasi per molta gent de la nostra ciutat i comarca, un lloc on gràcies a l’ajuda de molta gent, de la feina de molts voluntaris i de la força espiritual d’uns i la màgia dels altres, s’aconsegueix que dia a dia més de 1.800 famílies puguin alimentar-se amb dignitat, que més de 100 persones seguin a taula per esmorzar o dinar i que 12 famílies trobin un sostre on poder dormir. Un lloc on a més de poder donar totes aquestes ajudes materials per la subsistència de tanta gent, s’aconsegueix crear un caliu humà imprescindible per compartir amb dignitat els problemes, també anímics, que la crisi econòmica està generant.

I en aquest context tan difícil, amb unes taxes d’atur tant enormes i amb unes previsions de que la situació crítica s’estendrà encara uns quants anys més, Amics d’El Xiprer treballa per difondre la tasca humanitària que es desenvolupa a la casa d’acollida, fent una crida constant a la ciutadania per tal de que ens ajudin. Des del mes de Juny de l’any passat fins avui hem aconseguit connectar amb 600 amics que, cada mes, aporten 10€, de manera que a finals d’aquest any haurem aportat a El Xiprer prop de 60.000€, una xifra esperançadora però clarament insuficient per atendre a tantes necessitats.

Estem satisfets per la resposta ciutadana que ens ha acollit molt be en tant poc temps. Estem contents de la gran receptivitat que hem tingut amb tots els mitjans de comunicació, però, tot i així, hem de seguir alertant a la població de que els propers anys seguiran essent molt complicats i que molta gent seguirà patint les conseqüències de la pèrdua d’habitatges, l’atur i la finalització de les ajudes socials. Caldrà, més que mai, la solidaritat d’uns amb els altres, la solidaritat amb els més propers, amb els veïns, familiars, amics i gent de tota mena perquè, com dèiem, estem enmig d’una nova realitat desconeguda i a la que tots podem veure’ns-hi abocats.

Farà falta molta màgia i providència per cobrir totes les necessitats que ens venen al d’amunt i no podem mirar cap a un altre costat. No podem pensar, ara més que mai, en que les administracions ens ho solucionin. Ens hi hem d’arremangar tots, perquè si una comunitat vol mirar cap al futur amb esperança, ha de ser capaç de recuperar a tots aquells que ara ho estan passan malament !

……

Article publicat a El 9 Nou en dat 14/12/11