Als guardians de les velles essències de la democràcia

Tinc amics que sempre s’han posicionat a l’esquerra, militants del PSC, del PSUC o d’IC. Amb alguns d’ells puc dir que seguim sent molt amics, amb els que hem compartit moltes vivències i amb els que tot i la discrepància politica hem sigut capaços de construir una convivència molt sana. Confesso que fins i tot fa molts anys, parlo dels anys 70 i 80, em van fer sentir que aquella esquerra, forjada en la lluita contra el franquisme, era la principal guardiana de les autèntiques essències de la democràcia.

Reconec que aquella esquerra va ser fonamental en els anys de la transició i especialment a Catalunya el seu paper integrador, sobretot en els ajuntaments, va permetre la normalització de l’ús del català i en general de tota la cultura catalana.

Avui, però, estic desconcertat perquè no puc entendre la posició d’aquesta esquerra que o be no admet directament el dret a decidir dels catalans o, si ho fa, la supedita a la modificació – si o si – de la Constitució.

On estan aquelles essències que guardaven ?, aquelles essències defensades pel mateix Felipe Gonzalez i Perez Rubalcaba (Suresnes, any 1974) que respectaven el dret a l’autodeterminació dels catalans ?

Perquè, puc entendre i respectar les opinions legítimes a favor del No a la independència de Catalunya; fins i tot puc entendre, que no compartir, que en campanya s’utilitzi la por per reforçar l’opció del No; entenc i comprenc perfectament la gent que defensa una tercera via, que segurament hagués resolt molts malsdecap, però em fa molt mal i em preocupa moltíssim que especialment aquella esquerra negui el dret a decidir quan aquest dret ha estat reivindicat de forma pacifica i exemplar per més de dos milions de persones.

Sovint escolto arguments del PSC, PSOE, IC o Podemos, quan segurament senten remordiments històrics, que aquest dret a decidir existeix, però que depèn inevitablement de que la Constitució espanyola pugui modificar-se, ja sigui per obrir-la a una Espanya federal (PSC-PSOE) o perquè s’autoritzi un referèndum (IC – Podemos). Però jo em pregunto i els hi pregunto: si després del 27S queda demostrat que els votants catalans han decidit per majoria absoluta a favor dels partits i coalicions que defensen la Independència, haurem de seguir depenent de la modificació d’una Constitució que sabem tots no es modificarà mai ?.

Si això pasa, que passarà, que diran aquells guardians de les essències democràtiques ?.

Com podrem, i com podran tolerar aquells vells amics demòcrates, que una amplíssima majoria dels catalans vulguin exercir per damunt de tot aquell dret a decidir i en canvi se’ls hi negui reiteradament ?. Com es podrà seguir gestionant aquest país sabent que una gran part de catalans (segurament per sobre dels 2 milions) no sent com a propi un Estat que no li reconeix el dret bàsic a l’autodeterminació ?.

 En tot aquest procés per la sobirania de Catalunya he trobat a faltar, i molt, la complicitat d’aquella esquerra amb la que tot i no compartir molts dels seus postulats, reconeixia en ella els valors més preuats de la democracia. Que diferent hagués estat tot si aquells vells amics haguessin obert el pot d’aquelles essències guardades i s’haguessin posicionat a favor del dret a decidir. Com m’hagués agradat debatre amb ells el Si, el No o la tercera via. Com m’hagués agradat constatar que aquella esquerra podia ser diferent a la dreta espanyola amb la que, ja se sabia, seria impossible arribar a cap acord.

….

Post publicat en el meu Facebook en data 06-09-15

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s