Sempre s’ha dit que els records de la infantesa tenen un impacte tant gran que perduren per sempre més en la memòria de les persones. I aquest és el cas que avui tinc ganes de compartir.
Quan era petit, quant tot allò que escoltava del pare era seguit amb verdadera passió, quedava embadalit amb totes les històries que m’explicava sobre el futbol i, molt especialment, sobre l’Esport Club Granollers, en una època mítica pel club de la nostra ciutat.
Recordo les proeses d’un equip modest, però que militava a la tercera divisió (comparable a la 2ª-B actual). Recordo algun dels noms dels seus jugadors, els Julián, Gallardo, Aguirre i, per sobre de tots, el petit extrem golejador, en Jaume De Vega. Podria dir que en Vega va ser el meu primer ídol infantil del món futbolístic.
Tant forts son els records de la infantesa que tot i el pas dels anys, per sempre més, quan veia en Vega, ja fos dins de l’oficina del Banc Popular; passejant amb la seva estimada Lina; compartint taula amb els seus amics a Can Grivé o, més tard, a la platja de Pals, per sempre més la memòria em retornava al camp del carrer Girona, i veia en Vega fent una jugada per l’extrem i em semblava escoltar la veu del meu pare animant-lo i celebrant els seus gols.
Avui hem enterrat en Jaume i, de nou, durant tota la cerimònia he recordat al ídol i he enyorat el meu pare.
Records infantils, records entranyables…
…..
Post publicat al meu Facebook en data 11-12-16
Bloc de Notes 