La Diada d’enguany arriba carregada de dubtes, sense la unió estratègica dels partits, sense un nou full de ruta per respondre cívicament a la previsible i dura sentencia del Procés i arriba dins d’un Estat decidit a barrar el pas, per terra, mar i aire a qualsevol iniciativa que no s’ajusti a la seva sacrosanta constitució.
Segurament tant per una cosa com per l’altre, els temps per la Republica Catalana son llunyans, però ni una cosa ni l’altre ens han de fer oblidar que tenim presos i exiliats polítics i que la dignitat democràtica que va ser durament reprimida l’1-O mereixen que seguim mobilitzats.
No podem defallir pel desanim que l’actual conjuntura ens pugui comportar.
Sortiré al carrer l’11S pels Jordis, pel Quim i l’Oriol, per la Dolors i la Carme, pel Josep i en Raúl i per tots els exiliats, perquè per més dubtes que pugui tenir, hi ha una cosa que tinc clara i em manté alçat i determinat: la situació profundament injusta en la que es troben tots ells.
Per la seva llibertat i per dignitat democràtica, aquest any i malgrat tot, tornaré a manifestar-me per la Diada !
Bloc de Notes 