DE LA FONDA A LA MEDITERRÀNIA, PASANT PER LA GRALLA

El dijous 11 de juny, cap allà dos quarts de tres de la tarda vaig veure en Rafel Nadal que estava, tot sol, en una de les taules que la Fonda Europa col·loca a l’exterior. Jo em trobava en una taula de ben aprop i vaig pensar que segurament estava allà perquè provablement després presentaria el seu darrer llibre a La Gralla o a Can Carbó i vaig imaginar-me que volia fer com Josep Pla, coneixedor que assaborint i olorant la cuina d’aquella fonda tant granollerina, s’endissaria de la millor manera possible a la ciutat que després l’acolliria per saber mès coses de la seva obra.

Em va agradar aquest gest de complicitat, que no vingués d’una revolada a la llibreria i tornés a marxar sense gairebé trepitjar els carrers de la nostra vila. Em va agradar i com que ja estic enamorat d’antuvi de la seva literatura vaig pensar que quan tingués una estona aniria a La Gralla per comprar el seu darrer llibre.

I així va ser i l’endemà divendres m’hi vaig acostar i només veure “Mar d’Estiu”, amb una deliciosa edició de tapes dures, vaig quedar-ne captivat.

Sense ni tant sols obrir-lo me’l vaig emportar cap a casa amb la idea de començar a llegir-lo només arribar-hi i just quan començo a fer-ho i passo la primera fulla blava que revesteix l’edició em trobo que el llibre està dedicat de puny i lletra pel seu autor, adreçat lògicament a un anònim lector, però que jo me la he sentit com a pròpia, agraït pel seu segon gest de proximitat i generositat.

El llibre m’ha atrapat immediatament perquè la seva descripció es tant rica, precisa i romàntica que enamora a tots aquells que sentim la Mediterrània com el nostre habitat natural.

No ser si en Rafel Nadal llegirà mai aquesta breu ressenya, però si algun dia ho fa i jo el retrobés passejant per Granollers, seria feliç fent un cafè amb ell, en aquella taula rodona a l’interior de la Fonda, on sempre hi feia parada Josep Pla.

Aquest any i malgrat tot, també !

La Diada d’enguany arriba carregada de dubtes, sense la unió estratègica dels partits, sense un nou full de ruta per respondre cívicament a la previsible i dura sentencia del Procés i arriba dins d’un Estat decidit a barrar el pas, per terra, mar i aire a qualsevol iniciativa que no s’ajusti a la seva sacrosanta constitució.

Segurament tant per una cosa com per l’altre, els temps per la Republica Catalana son llunyans, però ni una cosa ni l’altre ens han de fer oblidar que tenim presos i exiliats polítics i que la dignitat democràtica que va ser durament reprimida l’1-O mereixen que seguim mobilitzats.

No podem defallir pel desanim que l’actual conjuntura ens pugui comportar.

Sortiré al carrer l’11S pels Jordis, pel Quim i l’Oriol, per la Dolors i la Carme, pel Josep i en Raúl i per tots els exiliats, perquè per més dubtes que pugui tenir, hi ha una cosa que tinc clara i em manté alçat i determinat: la situació profundament injusta en la que es troben tots ells.

Per la seva llibertat i per dignitat democràtica, aquest any i malgrat tot, tornaré a manifestar-me per la Diada !