Per mi, parlar del bàsquet a Granollers es parlar de l’Antonio Novoa. La seva personalitat abassegadora i la seva intel·ligència innata van forjar la metamorfosi d’un club modest en un club que en pocs anys va compatir entre els més grans. La seva capacitat de lideratge va impulsar la creació de l’ACB, de la que va ser-ne el primer president, esdevenint, per tot plegat, una de les persones més influents en el món de l’esport dels anys 80 del segle passat.

Malgrat tot, el final trist i decebedor que va comportar la pèrdua de la llicència ACB de la que gaudia el Club Bàsquet Granollers va enterbolir el llegat de l’Antonio Novoa, fins el punt de quedar tapat tot allò positiu que va esser capaç de construir. 

Sovint la societat som així de cruels i només amb el pas dels anys (segurament masses en el cas del bàsquet de Granollers) som capaços d’analitzar racionalment els clars i els obscurs de la trajectòria d’una persona, com hauria d’haver estat en el cas de l’Antonio Novoa. Perquè si l’Areslux o el Cacaolat van existir; si Granollers va gaudir del joc de jugadors tant brillants com Joan Creus, Essie Hollies, Javier Mendiburu, Herminio San Epifanio o Slab Jones (entre molts d’altres); si vàrem fruir d’aquelles victòries mítiques que a tots ens van fer vibrar fins assolir el tercer lloc de la lliga (només darrera dels clubs de futbol com el Barça i el Real Madrid) o si el Club Bàsquet Granollers és el propietari d’un pavelló com el de carrer Girona, que va omplir-se de gom a gom en tardes i nits de glòria; si tot això ho vàrem poder viure va ser, per d’amunt de tot, gràcies a aquella personalitat llesta i captivadora del’Antonio Novoa, i tot i que també va escriure episodis amb algunes ombres, les llums haurien d’il·luminar, sensdubte, el seu record. 

La coincidència de la celebració, enguany, dels 90 anys d’història del bàsquet a Granollers podria ser una oportunitat única per recuperar la memòria col·lectiva de tots aquells anys extraordinaris que l’Antonio Novoa va protagonitzar en primera persona. Estic convençut de que entre tots podríem trobar el punt just per retornar la figura de l’Antonio Novoa al lloc que és mereix. D.E.P, president !

Article publicat a El 9Nou del dia 21/3/22