Entenc lògica la reacció irada dels propietaris que veuen, una vegada mes, que se’ls barra la possibilitat de treure un rendiment a les seves finques, mes enllà d’una inviable continuïtat agrícola d’unes terres que, per la seva reduïda dimensió, no poden ser rentables per la pagesia que les treballa.

Entenc, també, els criteris de precaució urbanística que miren de preservar el poc sòl que li queda a la nostra ciutat per el creixement de futur, però no entenc l’obstinació de mantenir el caràcter totalment agrícola d’aquella zona quant, a més de no ser viable avui dia la seva explotació (per les raons apuntades anteriorment) no s’ha tingut cap escrúpol de modificar aquesta mateixa qualificació en d’altres múltiples operacions urbanístiques que s’han anat desenvolupant en els darrers anys, tant en el que fora l’antic terme municipal del poble de Palou, com en d’altres zones de Granollers.

Entenc, per tant, que les raons d’uns com la dels altres necessiten una aproximació. L’interès general que diu defensar el Govern de la ciutat està compost, també, per l’interès de la gent de Palou i seria bo, conseqüentment, que no ho oblidessin els nostres governants. Decidir d’esquena a aquesta realitat seria un gravíssim error.

D’altra banda i en el cas que ens ocupa, hem de recordar que  no estem parlant d’un col·lectiu veïnal o d’una agrupació de propietaris sense mes, si no d’una realitat geogràfica i humana amb història i idiosincràsia particular, no envà Palou va ser un municipi independent de Granollers fins l’any 1928 en que es va convenir la annexió. Aquest motiu, sumat a que durant molts anys després, la realitat del dia a dia a fet que la mateixa gent que viu en aquella zona hagi mantingut un esperit diferenciat al de la gran ciutat, mereix ser reconegut i, per tant, respectat. Si tenim en compte, també, que des de fa un any Palou compte amb el primer Consell de Poble de Granollers, organisme creat per l’Ajuntament per canalitzar la participació ciutadana d’aquell territori, convindrem que no seria raonable aprovar el nou Pla General sense tenir en compte cap de les reivindicacions d’aquell col·lectiu.

A tot això cal afegir que el recent posicionament de l’Associació de Veïns, sumant-se a la reivindicació de la dels Propietaris i, per tant, reforçant enormement el paper del Consell de Poble, provoca inevitablement una negociació mes oberta per part del Govern Municipal. De lo contrari el respecte institucional cap un organisme de participació com l’esmentat Consell de Poble i el reconeixement al fet diferencial i històric de Palou quedarien greument qüestionats.

Provablement un Palou totalment urbanitzable xocaria amb l’interès general que ha de preservar l’Ajuntament, però deixar-lo totalment agrícola obriria una crisi de confiança difícil de redreçar…

….

Article publicat a la Revista del Vallès i després al meu antic bloc, en data 28-02-05

Recentment s’ha aprovat, en fase inicial, el nou Pla General d’Ordenació Urbana de Granollers, allò que ara s’anomena POUM. I ha estat així tot i els vots en contra dels dos partits de l’oposició del Consistori granollerí, quan l’anterior Pla General (el de l’any 1984) ho va ser amb l’acord unànime de totes les forces polítiques representades a l’Ajuntament de la nostra Ciutat.

No seré jo, autèntic neòfit en la matèria i en un espai tant reduït, qui analitzi tècnicament les bondats o els defectes d’aquesta nova ordenació urbanística, però si que m’agradaria opinar sobre la necessitat de que una eina tant important pel desenvolupament de la nostra ciutat en el decurs dels propers 20 anys, fos contemplada no com una oportunitat per la controvèrsia política, si no com una oportunitat de fer Ciutat, en majúscules, lluny del protagonísme per a uns o el desgast per als altres. Seria convenient que l’esperit de la transició política de finals dels 70 i principis dels 80, etapa en la que es van elaborar la majoria dels primers Plans Generals en democràcia, tornés a ser vàlid per Granollers. Si en aquell moment, els uns i els altres van aparcar els interessos mes partidistes tot i les grans desconfiances que podrien haver existit (precisament per tractar-se de la primera elaboració urbanística després del període franquista), ara sembla que hauria de ser mes fàcil. Potser no cal que es retorni a aquella unanimitat, però com a mínim seria desitjable que el Pla que finalment acabés aplicant-se recollís propostes de tots els colors, que ningú podés atribuir-se el cent per cent de la seva autoría.

Crec que no seria bo, pensant en aquests propers 20 anys (temps en el que de ben segur es succeiran diversos governs municipals), que el disseny de la futura ciutat només obeís a un determinat criteri. Granollers ha de créixer plural, oberta al món i on tots els actors polítics se’n sentin, amb major o menor grau, còmplices. Si finalment la majoria acaba imposant-se per la força legitima dels seus vots però no pel convenciment de les seves propostes, aquest nou Pla naixerà inestable i sempre serà vist amb desconfiança per un ampli sector de la ciutat…

M’agradaria pensar que en l’aprovació inicial només s’han volgut plasmar amb claredat els punts de partida estratègics d’uns i altres i que ara, aprofitant el període d’exposició pública, tots plegats buscaran apropar les seves posicions. Si a l’aprovació definitiva s’aconseguís un Pla mes consensuat, encara que – repeteixo – no necessàriament unànime, Granollers podrà desenvolupar-se mes tranquil·lament i sense constants temptacions de revisar precipitadament allò que ara ha costat tant.