El tancament de les darreres sales de cinema del nucli urbà de Granollers es la clara demostració de que les zones comercials i d’oci de les perifèries comporten greus perjudicis pel manteniment del model tradicional de les ciutats mediterrànies. Ens ho temíem quan s’advertia del perill que aquesta moda importada de les cultures anglosaxones podia ocasionar al comerç de proximitat i ara, quan només han passat deu anys, ja constatem que de moment i pel que fa a l’oci urbà, la perifèria s’ha cruspit quasi tota l’oferta de la ciutat.

No conec les raons per valorar la decisió empresarial que ha portat al tancament dels “Oscars” de la Plaça d’Amadeu Castellano, encara que tots  coincidirem  en que aquesta noticia no ens ha agafat per sorpresa doncs era coneguda la crisi d’espectadors que, des de l’entrada en funcionament dels altres cinemes del “Nord”, les sales del centre patien. Provablement tampoc sigui intel·ligent nedar contracorrent en la comprensió del fenomen sociològic i econòmic que fa que aquest model de la multi oferta a les afores de les ciutats arreli entre la gent, però els que seguim pensant que les ciutats han de tenir vida i que, en definitiva, no han de ser únicament nuclis residencials o dormitoris, ens ha de preocupar – i molt – que la tendència de futur dibuixi uns carrers i places buits de contingut humà mes enllà de les anades i vingudes dels habitatges o dels llocs de treball.

No m’agraden aquestes perspectives però penso que encara som a temps per canviar-les. Segurament no té lògica en un món tant globalitzat lluitar contra les evidències que també una part de la ciutadania – reconeguem-ho – accepta i defensa. Quedar-nos només en l’idea de que tota la culpa es dels que impulsen o permeten aquells nuclis perifèrics, sense reaccionar, no ens portaria enlloc. Cal enfocar aquest conflicte dels models urbans amb les mateixes eines i ambicions. Potser si ho fem així podran conviure els dos models sense que l’un eclipsi a l’altre. Cal treballar, per tant, perquè els centres urbans tinguin de tot per viure-hi, però també per gaudir de l’intercanvi cultural, comercial  i d’oci. Cal pensar en els centres de les ciutats com uns espais a protegir, a dignificar i a projectar per fer-los mes atractius. Cal competir.

A Granollers podríem començar per recolzar, sense fissures, projectes com els de Gran Centre i dubtar menys de la conveniència de l’illa de vianants. Podríem impulsar, d’una vegada i sense complexes, tot aquest espai central de la ciutat per fer-lo veritablement còmode i a la mida de les persones… Podríem promoure, entre d’altres possibles iniciatives,  la millora integral del Casino per transformar-lo definitivament en un centre obert a tothom i, en el camí, no ens hauríem d’oblidar que molt aviat l’As de Copes tancarà les seves portes, essent convenient facilitar-ne una alternativa… En definitiva seria bo, per tot plegat, insistir en les polítiques que promoguin i defensin totes aquelles activitats – públiques i privades – que puguin ajudar a mantenir el model de ciutat mediterrània que ens ha donat personalitat col·lectiva perquè, pensem-hi, només amb una oferta competitiva podrem mantenir o recuperar l’atractivitat dels nostres centres urbans !.

…..

Article publicat a la Revista del Vallès i després al meu antic bloc, en data 06-02-06

En aquests dies que s’estan celebrant els 10 anys de vida de Gran Centre, moments idonis, per tant,  per recordar la feina feta i valorar els mèrits adquirits al llarg d’aquesta immillorable trajectòria tant exitosa, em ve a la memòria una de les primeres accions que va voler portar a terme la aleshores recent creada associació de comerciants i que no va acabar de concretar-se per topar amb un Ajuntament sorprès per una actitud “massa” constructiva i creativa, que ja en aquells incipients moments mostrava la gent de Gran Centre.

Ara, passats els primers 10 anys, ho podem recordar com una simple anècdota, però sens dubte es el just reflex de com van començar les coses i com, per bé, han anat evolucionant.

El cas es que els comerciants del carrer Anselm Clavé, amb el recolzament  de la Junta de Gran Centre, varen demanar a l’Ajuntament poder instal·lar als fanals noucentistes del seu tram de carrer uns geranis amb uns estris dissenyats especialment i costejats per els propis comerciants i amb el compromís de preocupar-se’n cadascun d’ells del seu manteniment de jardineria. Es a dir, la “carretera” es veuria engalanada per les plantes i, al d’amunt, sense cap cost per l’Ajuntament. Doncs bé, encara que us costi de creure, aquesta proposta no va ser acceptada per l’Ajuntament o, per ser mes exactes, no va arribar a resoldre’s mai perquè els diferents departaments afectats (Via Pública, Serveis i Urbanisme) van anar “passant-se la pilota” sense saber que dir a una iniciativa tant poc comú per aquells moments de la vida política i social de la nostre ciutat.

El temps ha fet evolucionar a tothom i, allò que va sobtar als tècnics i als polítics de la Casa Gran, (tant poc acostumats a rebre aportacions de la societat civil i encara menys d’un sector considerat exclusivament dins l’àmbit de l’economia privada) ara estic convençut es resoldria d’una altre manera… En el camí d’aquests 10 anys, però, Gran Centre ha demostrat que el comerç forma part del model cultural de les ciutats mediterrànies i que es pot reactivar la seva activitat econòmica amb perfecte complicitat amb la ciutat, amb el seu urbanisme, amb la seva cultura i en plena comunió amb la seva gent.

Aquelles absurdes reticències que van generar aquells innocents geranis avui fan riure, però han tingut que remoure’s molts estereotips i superar vells prejudicis, perquè avui  Gran Centre s’hagi guanyat la confiança de l’Administració i l’admiració de la ciutadania. Van caldre molts “geranis virtuals” per demostrar a tothom que amb creativitat, amb il·lusió, amb treball i amb molta generositat també es podia dirigir una associació formada per unes persones que sempre han anteposat la seva condició de ciutadans abans que la de comerciants.

Per cert, ara que les coses ja es veuen d’una altre manera, perquè que no es recupera aquella vella idea de posar geranis als carrers de Granollers ?… Seria una bona manera de celebrar aquests engrescadors 10 primers anys de Gran Centre, no creieu ?…

………

Article publicat a la Revista del Vallès i després en el meu antic bloc, en data 21-10-05

El dia 5 de Juny de 1995, just ara ha fet 10 anys, es constituïa l’Associació de Comerciants Gran Centre de Granollers, amb la participació d’una cinquantena de botiguers que creien necessària la unió d’interessos per fer front, entre d’altres qüestions, al que en aquell moment es considerava una amenaça pel model de ciutat mediterrània, els centres comercials de perifèria. Aquell grup impulsor ben aviat va anar creixent fins apropar-se, avui, als 300 socis engrescats en un projecta que de llarg ha sobrepassat els objectius merament sectorials.

En el camí Gran Centre, que ha estat des de l’inici encapçalada per una Junta Directiva extraordinàriament activa i creativa, ha assolit els màxims guardons i reconeixements de nivell Català i Espanyol, alhora que s’ha erigit en el model a seguir per a moltes agrupacions de comerciants que han descobert en Gran Centre una manera d’entendre el comerç mes enllà d’una activitat estrictament econòmica.

I es que l’èxit assolit rau precisament en això, en ser ciutadans abans que comerciants… Per Gran Centre la ciutat es prioritat, en el ben entès que si el comerç i la ciutat caminen juntes, ambdues se’n beneficiaran. Aquests pioners del “comerç ciutadà” van copsar d’immediat que en les nostres ciutats, en les que la relació veïnal al carrer es bàsica i l’intercanvi cultural una necessitat, la presencia de les botigues ajudava a travar aquesta realitat, alhora que la prosperitat dels seus propis establiments depenia en gran mesura d’una ciutat cada cop mes ben desenvolupada. Per tant si es demanava a les administracions una defensa i promoció sense fissures d’aquest model de ciutat mediterrània, calia demostrar, per davant de tothom, que qui mes hi creia en aquest model eren els mateixos botiguers, tot esperant que els governs competents acabessin complint amb la seva part del tracte.

El problema es que tot i el gran reconeixement exterior i l’atracció que aquests èxits han significat per les grans marques que han volgut instal·lar-se a Granollers, Gran Centre ha tingut una resposta interior una mica decebedora, no ja per el gran públic que ha seguit amb molt interès les diferents activitats que s’han promogut, si no per la posició tèbia de l’Ajuntament, que tot i recolzar-la formalment no ha acabat de bolcar-se en la millora urbanística de la zona o en la gestió integral de l’Illa de Vianants, de la mateixa manera que ha fet mal la incomprensió d’una part dels comerciants que no han entès aquest missatge mes social que econòmic que l’Amadeu Barbany i el seu equip han difós amb tanta claredat i entusiasme…

Gran Centre es diferent i això, segur, la fa interessant i digne de tot el recolzament públic i privat que necessiti. Seria desitjable que en un futur immediat els nostres mandataris superessin les velles reticències observades i sabessin aprofitar el cabdal impressionant d’aquest grup de gent que està en continua ebullició i  predisposat a treballar per la ciutat, mentre que seria recomanable que ben aviat s’acostessin posicions per tal que tot el comerç granollerí caminés en la mateixa direcció.

…….

Article publicat a la Revista del Vallès i després en el meu antic bloc, en data 7-06-05