Cap de setmana per oblidar

Novembre, matí de diumenge assolellat i fresc. Carrers tranquils i ganes de llegir el diari. 

Passant les pàgines de La Vanguardia me’n adono però, que aquest marc idíl·lic d’un bon final de setmana res te a veure amb el que passa al món de la política i de la economia. De sobte, ni la lectura plàcida ni la bona música que sona de fons poden extraurem de la realitat que m’ envolta.

A les ja de per sí “males” notícies de les pàgines d’economia, m’entrebanco una i altre vegada, fins enrabiar-me, amb la notícia de la trobada del G-20 a Washington amb la presència de Zapatero, perquè, com ens poden enganyar tant?!. Els uns perquè saben molt bé que només busquen la foto per escenificar que els preocupa la crisi mundial però cap d’ells ha reconegut la seva complicitat en el seguit d’actuacions especuladores que ens han  portat fins a la debacle actual. I, l’altre, en Zapatero, perquè només li ha preocupat sortir a la mateixa foto per regar el jardí socialista, sabedor que internacionalment la insistència espanyola per assistir a la reunió ha ratllat el ridícul.

L’altre enrabiada me l’emporto al fer l’anàlisi de la trobada de divendres entre en Duran i en Montilla, perquè, ja em dirà el Sr. Josep Lluís que farem ara?. O, millor dit, que farà ara ell?. Quin es l’objectiu de l’apropament d’UDC al PSC ?. No puc entendre que, davant d’una mes que provable retallada estatutària, el partit democristià català s’apunti a la reacció moderada que necessita Montilla. Primer, perquè li ofereix al president del tripartit una taula de salvació i, segon, perquè situa a CDC i a l’Artur Mas fora de la centralitat. On vol anar a parar el Sr. Duran ?

I ja per acabar-ho d’adobar, la tercera enrabiada me l’emporto al llegir l’editorial i l’ampli reportatge panegíric que La Vanguardia dedica a la Ministra Chacon.

En fi, el que deia al començar, un cap de setmana per oblidar…

…..

Post publicat al meu Facebook en data 16-11-08