Estimats
presidents, Senyors Antoni Trullas i Joan Diaz; familiars dels presidents que
fa uns anys ens van deixar; companys de l’actual Junta i de les anteriors;
directius, treballadors i col·laboradors de la Mútua; amigues i amics, sigueu
molt benvinguts a aquest acte que pretén ser molt entranyable i fins i tot un
punt emotiu.
Com segurament
ja sabreu, fa uns mesos vàrem iniciar una sèrie d’accions per reforçar i donar
rellevància als valors del mutualisme. Ens va semblar que seria bo recordar als
nostres associats i a la societat en general que la Mutua de Granollers era i
és quelcom més que una asseguradora que presta serveis mèdics. Vivim en una
època i tenim un entorn tremendament competitiu que sembla que només dona valor
a les qüestions materials; com si només el factor “preu” comptés a
l’hora d’escollir un determinat producte. I contra aquesta crua realitat,
pensem que encara queda marge per recuperar i potenciar els valors de la
solidaritat i de l’ajuda mútua.
Aquesta
tarda-vespre podrem gaudir d’un excel·lent concert en el que hi sou tots
convidats. També farem un homenatge als socis i treballadors més antics i
comptarem amb l’honorable presencia del president de la Generalitat i de
l’Alcalde de Granollers, entre d’altres. Serà un acte ple de símbols per
destacar els trets que identifiquen a la Mutua de Granollers: qualitat i
proximitat en la prestació de serveis mèdics; solidaritat interna i externa i arrelament
a la ciutat, la comarca i el país.
Però si hem
arribat fins al dia d’avui i ens sentim orgullosos de formar part d’aquest
projecte sòlid i solvent, hem de recordar d’on venim i saber reconèixer que
sense els que ens han precedit res seria com és ara. Som el que som gràcies a
l’esforç, la responsabilitat i l’empenta de tots aquells que
van ser capaços
de crear i desenvolupar una entitat tant complexa i alhora meravellosa com la
Mútua del Carme, avui la Mútua de Granollers.
Sincerament he
de dir que dubto molt que avui fóssim capaços de crear una entitat com la que
en aquells anys tant difícils (principis de la dècada dels 50) van ser capaços
de posar en peu una generació de granollerins als qui sens dubte tenim moltes
coses que agrair.
Per això quan vàrem
iniciar aquestes accions, vàrem recollir una proposta que feia anys li havíem
sentit a dir en varies ocasions a l’Antoni Dachs (un antic treballador i soci
que sempre s’ha mostrat actiu al costat de totes les juntes. He de dir que per
mi en Toni ha estat una d’aquelles persones que més m’ha sabut traslladar els
valors del que ha significat i significa la Mútua…. gràcies Toni per ser avui
aquí amb nosaltres). I parlant de persones, una altre que em fa molt feliç que
estigui avui entre nosaltres, és en Carlus Brossa. En Carlus, entranyable amic,
fins fa poc va ser el meu vicepresident i vull que quedi constància que en tota
aquesta campanya del “Som Mútua” i concretament del que ens ha portat
avui aquí, va estar-ne un inspirador fidel i constant. Entre en Toni i en
Carlus van fer-me obrir el pensament de que ens calia mirar al futur però sense
oblidar mai les nostres arrels…
Així doncs el
que ens ha portat avui aquí es la inauguració d’una “galeria de
presidents”…. (després passarem a la Sala de Juntes perquè gaudiu dels
retrats que l’artista granollerí Eduardo Abarca ha dibuixat…. )
Com deia al
principi, el d’avui pretén ser un acte entranyable, emotiu, senzill, però és
alhora un acte carregat de simbolisme i d’agraïments a tots els presidents i les
seves juntes directives, no envà tots ells han estat els representants directes
de tots els socis, i per tant els representants i guardians de les principals essències
del mutualisme.
Per aquest
motiu ens ha semblat que el lloc idoni per presenciar els quadres de tots els
presidents de la Mútua tenia que ser la Sala de Juntes. Primer perquè
simbolitza el lloc on els presidents i els altres directius van prendre les
decisions que han construït la historia de la nostre entitat; i Segon perquè
serà positiu que els futurs presidents i directius, en el moment de prendre les
seves decisions tot contemplant els quadres, recordin sempre quins han estat
els nostres orígens i quina ha estat la nostra evolució…
……
Abans però de
passar a la Sala de Juntes, us convido a fer un petit viatge, gràcies a la
col·laboració del periodista Paco Monja que m’ha ajudat molt en aquesta tasca,
per endinsar-nos en la historia de la Mútua tot fent un breu recorregut per les
èpoques i pels principals esdeveniments viscuts per cadascun dels nostres
estimats presidents…..
1er. JOAQUIM TRULLÀS I CUNILLERA
Industrial de professió, el Sr. Joaquim Trullàs i Cunillera va
formar part dels socis fundadors de la Mutualitat Nostra Senyora del Carme i va
tenir l’honor de ser el primer president de l’entitat.
Corria l’any 1952. Granollers tenia només 16.000 habitants i la
ciutat tot just en feia 13 havia viscut la seva pitjor guerra. Eren anys en els
que mancaven molts serveis, però també van ser uns anys en que tota una
generació es va posar de valent a reconstruir entorns de convivència que
ajudessin a millorar la qualitat de vida d’una societat que havia patit massa.
Amb pocs mitjans, però amb molta determinació, es van viure uns anys en plena
ebullició i ganes de construir projectes i noves entitats. Cal recordar que en
aquell mateix any començaven les primeres edicions de Radio Granollers i es va
fundar el Centre d’Estudis de l’Associació Cultural. Més lluny de la Porxada,
al Regne Unit va iniciar el seu regnat, la reina Isabel II; A Paris, es va
reunir per primera vegada la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer, la CECA
(predecessora de l’actual Parlament Europeu); i a Espanya, Berlanga va estrenar
la pel·lícula “Bienvenido Mr. Marshall”.
També aquell any 1952 el Dr. Carles Vallbona va emigrar a Houston
per començar una brillant carrera…
Tornant a
Granollers, recordem que la
primera Junta Directiva fundacional va estar formada per Carlos Font Llopart,
Jaume Trasserra, Llucià Serra, Pere Canal, León Miralles, Francesc Camp Trias
(avi de l’actual Secretari de la Junta, en Francesc Camp Gutiérrez), Joan
Llistuella, Josep Murtra, Francesc Serra, Josep Maria Garolera i Josep
Quincoces.
Durant els set anys en que el Sr. Joaquim Trullàs va estar al
capdavant de l’entitat, la Mútua tenia les seves oficines al carrer Anselm
Clavé número 20. En aquells temps complicats, va aconseguir posar les bases de
“La Mútua” i del mutualisme ben entès, ja que sovint deia i convidava tothom a “ser apòstols del mutualisme”.
2on. CARLOS FONT I LLOPART
Notari de professió i alcalde de Granollers des de l’any 1953 a
1963, el Sr. Carlos Font Llopart va arribar al càrrec de president a partir, i
mai millor dit, de la seva estreta i directa vinculació amb l’entitat, de la
qual n’era membre fundador i secretari d’aquella primera Junta Directiva.
L’any 1959 Granollers tenia 20.000 habitants, mentre en el món
triomfava la revolució cubana de Fidel Castro, el Dalai Lama era obligat a
fugir del Tibet i es publicava el primer còmic d’Asterix i Obelix.
L’arribada a la presidència del Sr. Font Llopart va ser el
resultat d’unes circumstàncies especials que es van produir amb motiu de la
celebració de l’assemblea de socis celebrada el 23 de març de 1959, que van
acabar amb la renúncia al càrrec del president electe el Sr. Jaume Segalés.
El Sr. Carles Font va ocupar el càrrec de president durant sis
mesos i ho va fer motivat, com va dir, “pel
recolzament general de la ciutat a tant destacada empresa”.
3er. FRANCESC SERRA I BARBER
Industrial tèxtil, el Sr. Francesc Serra va tenir l’honor
d’inaugurar el 1965 les instal·lacions de la segona seu de “La Mútua”, situades
en aquesta ocasió al carrer Santa Elisabet núm. 20. El canvi de seu va suposar
un salt qualitatiu molt important per l’entitat en poder gaudir de més espai
per a oferir millors serveis als mutualistes.
El mandat del Sr. Serra va coincidir amb aquella dècada dels 60
que van anomenar prodigiosa. Van ser anys de creixement en tots els sentits.
Creixement demogràfic, industrial, econòmic i Granollers lògicament no en va
restar al marge. Van ser els anys de la presidència de Kennedy, però també els
anys en que es va construir el mur de Berlin o va tenir lloc la guerra del Vietnam.
Els anys dels Beatles i de les primeres melenes…
A la Mútua del
Carme, la Junta
Directiva que presidia el Sr. Serra va comprar l’edifici de Can Puntes i
passats uns anys va aconseguir adquirir també l’edifici de Can Pedrals, casals
singulars tots dos de la ciutat que van permetre una major expansió de “La
Mútua” a tots els nivells. Per primera vegada, fet important, uns quants metges
van poder passar consulta a les instal·lacions de l’entitat.
4t. JAUME ORTEU I FIGUERAS
El Sr. Jaume Orteu, director tèxtil, va formar part del grup de persones
que es van encarregar de portar a bon port el projecte de construcció de la que
serà la tercera seu de “La Mútua” a la Plaça Pau Casals, espai en el qual ens
trobem avui.
La presidència d’Orteu va coincidir en aquells anys en que
s’acabava una època i començava una transició política. Anys carregats de
moltes incerteses al inici, també de greus crisis econòmiques, però alhora anys
amb moltes esperances per construir una societat més lliure, justa, equilibrada
i prospera.
L’any 1973 Granollers tenia 27.000 habitants i va ser el de
l’inici de la presidència més llarga de totes. En aquell any moria en atemptat
terrorista l’Almirant Carrero Blanco; Pinochet va protagonitzar un cop d’Estat
a Xile; els catalans feien cues a Perpinyà per veure la pel·lícula “El
Ultimo Tango en París” i el Barça fitxava Johann Cruyff.
I tornant a
l’edifici en el que ens trobem avui, cal recordar que les obres, que havien començat l’any
1972 durant el mandat del Sr. Francesc Serra, van ser inaugurades el 17 de
juliol de 1977. Si el trasllat a la seu del carrer Santa Elisabet havia suposat
un salt qualitatiu molt important, la nova seu va posar a “La Mútua” en el mapa
de les grans entitats del sector de Catalunya. Cal destacar també que durant el
seu mandat, “La Mútua” va obrir delegacions a Caldes de Montbui i a Sant
Celoni.
5è. JOAN BAULENAS I VILARDELL
Empresari del sector de l’automoció, el Sr. Joan Baulenas va
ocupar el càrrec de president durant tres anys, període aquest en el qual
l’entitat es va obrir amb més força al món de l’empresa. Va potenciar i
dinamitzar propostes com les Jornades de la Cambra organitzades per la
delegació Vallès Oriental de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació
de Barcelona.
Aquell any 1988 la nostra ciutat arribava als 48.000 habitants,
mentre en el món Benazir Bhutto, al Pakistan, era la primera dona que presidia
un país islàmic; la Unió Soviètica es retirava del Afganistan i a Madrid
triomfava la “Movida” amb un Almodóvar estel·lar.
Durant el mandat del Sr. Baulenas, “La Mútua” va començar a estudiar
la possibilitat de posar en marxa una Clínica, projecte que va ser recolzat
àmpliament per la Junta Directiva que presidia i que va comptar amb la direcció
mèdica del Dr. Ricard Blanch.
6è. ANTONI TRULLÀS I CUNILLERA
Empresari del sector de la ferreteria industrial, el Sr. Trullàs va
fer realitat, entre d’altres, el projecte de la Clínica del Carme, que va
entrar en funcionament l’any 1994. Durant el seu mandat, l’entitat va potenciar
la seva estructura professional, va introduir nous canvis en la direcció, i va
aconseguir, malgrat les dificultats, fer front a la problemàtica que va
comportar en un primer moment l’absorció de la Mútua d’Accidents Laborals.
Aquells anys, els 90, vàrem viure l’eufòria de la Barcelona
Olímpica, però també la important crisi que va venir a continuació. Granollers
l’any 1991 ja tenia 52.000 habitants i en el món la desintegració de la URSS
marcava tota una època; A Europa es signava el tractat de Maastricht; les
tropes de la ONU alliberaven Kuwait i Indurain guanyava el seu primer Tour de
France…
Continuant a la
Mútua, l’any 1996 es va
iniciar una nova fase de remodelació i equipament d’aquest edifici central amb
la construcció de nous despatxos i nous serveis a la quarta i cinquena planta.
També es va posar en marxa un nou Servei d’Urgències més funcional i més gran
que l’anterior, amb comunicació interna amb el Servei de Radiologia, tot
destacant la incorporació de nous aparells de radiodiagnòstic.
7è. JOAQUIM RAGA I GALIÀ
Empresari del sector del tèxtil, el Sr. Joaquim Raga va portar a
terme una important tasca de potenciació dels serveis interns de l’entitat
adreçats als socis. Una de les seves primeres gestions es va concretar en la
posada en marxa de la Unitat d’Assistència al Mutualista, que va néixer amb
l’objectiu d’aconseguir percebre de forma directa la visió que té el mutualista
de l’entitat.
Som a les acaballes de la dècada dels 90, anys de creixement i en
els que comencen a sorgir les primeres polèmiques econòmiques i polítiques per
les “stock options” d’alts directius d’empreses espanyoles. També en
aquell any 1998 va esclatar aquell escàndol de Bill Clinton amb la seva becària,
Monica Lewinsky.
Durant els tres anys en que el Sr. Raga va estar al capdavant de
“La Mútua”, es van dur a terme diferents cursos de formació i va aparèixer un
nou mitjà de comunicació de caràcter intern de gran utilitat, “La Mútua –
Butlletí del mutualista”, que encara es publica amb gran acceptació per part
dels socis. També es va impulsar el canvi de la imatge corporativa de
l’entitat, que encara és vigent a dia d’avui, obra del dissenyador granollerí
Vicenç Viaplana.
8è. JOSÉ ANTONIO CABRERA SÁNCHEZ
Vinculat durant molts anys a diverses entitats bancàries, on va
fer les tasques de responsable de recursos humans, el Sr. José Antonio Cabrera,
persona popular i ben coneguda a Granollers pel seu tarannà, va potenciar
l’arrelament de l’entitat amb la ciutat i la comarca.
Granollers comptava en aquell any 2001 amb 54.000 habitants i van
ser anys de molt creixement demogràfic i econòmic, però en el món aquell any va estar marcat pel
terrible atemptat terrorista contra les “torres bessones” que va
provocar prop de 3000 morts; l’any en que la pesseta va deixar pas a l’Euro i
l’any en que la primera pel·lícula de “Harry Potter” triomfava als
cinemes.
Durant el
mandat del Sr. Cabrera, concretament l’any 2002, es van celebrar els actes del 50è
aniversari de la Mútua amb diversos actes socials i culturals de gran nivell
que van constituir una bona oportunitat per donar a conèixer la història de
l’entitat.
Finalitzats els actes commemoratius, el 2003, “La Mútua” va ser
distingida amb el Premi de la Generalitat a la Innovació i el Progrés en
Assegurances, un guardó que van rebre en nom de l’entitat al Palau de la
Generalitat el Sr. Cabrera i d’altres representants de l’entitat.
9è. JOAN DÍAZ I JOSÉ
I arribem al darrer president al que em referiré, i permeteu-me
que ho faci des de la proximitat per haver format part de totes les seves
juntes…
M’estic referint al Economista i Auditor de comptes, el Sr. Joan
Díaz i José.
L’amic Joan va portar a terme al capdavant de l’entitat una
intensa activitat que es va traduir en uns quants fets de gran rellevància.
L’any 2003, any en el que va iniciar el seu mandat, va començar
amb aquella guerra (que en van anomenar preventiva) al Irak i va acabar amb
l’etapa de 23 anys de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat de Catalunya. La
presidència d’en Joan va coincidir en uns anys molt contradictoris en els que
es va passar del creixement econòmic més gran a la pitjor de les crisis
conegudes.
Durant els seus nous anys al capdavant de l’entitat, “La Mútua” va
inaugurar i posar en marxa el nou Centre de Medicina Avançada del Vallès
(Cemav), tot un referent dins del camp de la sanitat i es va portar a terme
l’absorció de la Mutualitat Montseny Benèfic d’Arbúcies i de la Mutualitat MEPS
amb seu a Barcelona.
A destacar tanmateix, entre d’altres coses, que durant el seu
mandat es va proposar i aprovar el canvi del nom de l’entitat, que ha passat a
denominar-se, com tots saben, Mútua de Granollers.
………..
I fins aquí el recorregut dels presidents, el recorregut a tota
una historia col·lectiva, forjada per unes persones compromeses, responsables,
entusiastes i lluitadores que van creure, construir, desenvolupar i fer créixer
un projecte magnífic com és i ha estat la Mútua del Carme, la Mútua de
Granollers.
Granollers tenia 16.000 habitants quan es va fundar la Mútua i al
cap dels més de 63 de vida, la ciutat ha crescut fins els 60.000 habitants. I,
mentrestant, la Mútua s’ha anat fent gran fins arribar als prop de 18.000 associats.
Ciutat i Mútua, Mútua i Ciutat, han caminat juntes i han crescut juntes…
Estimats presidents i estimats membres de les seves juntes
directives, en nom propi i en el nom de la Junta directiva actual, gràcies…
moltes gràcies per haver conduït de forma brillant aquesta entitat fins on
l’hem trobat els que hem agafat el vostre relleu.
I ara si, passem a la Sala de Juntes i descobrim la Galeria dels
Presidents mentre aixequem una copa de cava per desitjar un futur per la Mútua
tant bo com els anys que ens han precedit…
Moltes gràcies !!!
…..
Discurs per l’acte d’inauguració de la Galeria de Presidents de la Mútua de Granollers, en data 18-03-16
Bloc de Notes 