La taxa d’escombraries fa pudor

Les taxes son preus públics per la utilització d’un servei que presta l’administració. Si no s’utilitza el servei no es paga la taxa i l’objectiu de la recaptació ha de ser, exclusivament, el finançament del cost del servei.

Per tant, la taxa per la recollida de les escombraries hauria de cobrar-se si s’utilitza el servei i, en tot cas, el preu hauria de justificar el cost del servei.

Doncs be, algú em pot explicar com es possible que l’Ajuntament de Granollers cobri 470€ per la taxa d’escombraries a un petit despatx, de menys de 40 m2, en el que hi treballen només dues persones i que ni omplen una bossa de deixalles a la setmana ?.

Algú em pot explicar com es possible que un import similar el pagui un altre despatx de 200 m2 en el que hi treballen 20 persones i generen com a mínim 2 bosses diàries ?

Algú em pot explicar com es possible que el mateix servei costi 4 vegades menys quan es tracta de la recollida en els habitatges familiars ?

Algú pot explicar-me com carai es distribueix el cost d’aquesta taxa ?

Per mi i mentre no arribi una explicació clarificadora només puc pensar que les raons d’aquest desgavell fan pudor a, 1er: a falta de valentia i realisme per apujar les taxes a tots els habitatges familiars que imagino no cobreixen ni de bon tros el cost del servei (els vots son els vots, oi?); 2on: a la comoditat de repercutir a les petites empreses (profesionals, botigues, etc) allò que no s’atreveixen a cobrar als habitatges i, 3er: a la manca de rigor dels nostres administradors que permeten que un despatx amb vint persones pagui prácticament el mateix que un altre amb només dues persones…

….

Post publicat en el meu Facebook en data 13-06-16

El relat de la meva mare sobre aquell fatídic bombardeig de l’any 1938

Tal dia com avui de fa 78 anys Granollers va patir un dels pitjors atacs aeris de l’aviació feixista en plena Guerra Civil, fulminant la vida de 224 víctimes innocents. I en un dia com el d’avui he recordat a la meva estimada mare perquè ella, que va sobreviure a aquell atac, sempre més va guardar en la seva memòria aquells instants malèvols que sens dubte la van deixar marcada de per vida.

No ho he escrit mai, però ves per on avui tinc ganes de compartir un relat que en diferents moments li havia sentit explicar a tots aquells que li preguntaven per la seva joventut i per la tragèdia d’aquella guerra que mai hauria d’haver succeït.

Aquell dimarts de la primavera de l’any 1938, a primera hora del matí, la Manolita (és així com es deia la mare) era una jove encantadora i riallera de poc més de 15 anys que feia pràctiques a una perruqueria col·lectivitzada situada en aquell local de la Plaça Maluquer i Salvador on després de la guerra s’hi va situar el Cafè Comercial. Per la seva banda la seva Mare, la Teodora, va quedar-se a casa esperant a que el seu marit, l’avi Manel, tornés de recollir els pocs queviures que repartien en una de les cues de racionament de la carretera, al vell mig de la ciutat.

De repent i sense que les sirenes podessin advertir de la presència de l’aviació enemiga, va començar el bombardeig selectiu i agressiu contra totes les persones que en aquells moments es trobaven a les cues de racionament del centre i està clar, a la Manolita no li va donar temps a sortir per buscar el refugi antiaeri, de manera que va fer cas a l’encarregada de la perruqueria que va aconsellar-la que s’aixoplugués com bonament sabés a sota d’una escala d’aquell local. I així ho va fer, situant-se a l’esquena de la perruquera en cap de l’establiment, fins que les bombes van deixar de caure i els motors dels avions van deixar de sentir-se.

Sense dir-se res i en silenci, totes les senyores, perruqueres i aprenentes van sortir a fora i compungides van contemplar les destrosses entre crits d’auxili i molta, molta, por.

La meva mare, com un autòmat va corre cap a casa seva per veure si els seus pares estaven sans i estalvis i, com sempre havia explicat, aquell recorregut fins al capdavall del carrer Ricomà va ser el trajecte més dur i difícil de la seva vida, de tal manera que amb un nus al estómac i amb llàgrimes als ulls va arribar al petit pis on vivia i, per acabar-ho de rematar, no hi va trobar ni a la mare ni al pare. La primera perquè havia sortit a veure si trobava els seus i l’altre perquè va ser víctima dels estralls de part de la metralla que va sortir disparada d’una de les bombes.

Va tardar a localitzar-los. Van ser unes hores de molt patiment i de molta confusió fins que finalment va saber que el pare estava al hospital per les cures d’urgència i la mare, en localitzar-lo, ja li feia companyia.

La sort els hi va salvar la vida, però el que més em va impactar de la història de la Manolita, la jove aprenent de perruquera del capdavall del carrer Ricomà, es el que va succeir el primer dia en que es va recuperar la normalitat i va tornar a la perruqueria col·lectivitzada de la Plaça Maluquer per seguir l’aprenentatge del ofici que va acabar exercint més de 40 anys després… doncs be, resulta que l’encarregada, aquella bona dona que la va aconsellar que es col·loqués al seu darrera, ajupides sota l’escala, al veure-la entrar al establiment li va dir… “mira nena que em vas fer l’altre dia mentre queien les bombes !”, tot ensenyant-li el darrera del seu ombro en el que es podia veure amb claredat la marca de les dents de la meva mare.

A mi aquest relat, tot i la simplicitat de la ferida i de la mossegada innocent , em va colpir sempre perquè vaig pensar en com haurien de ser aquells moments i amb quina enorme por es deurien viure, que ni la Manolita va donar-se compte de la mossegada que estava perpetrant, ni l’encarregada de la perruqueria va sentir cap dolor mentre se li clavaven les dents de la meva mare al seu ombro.

És una història sense importància i que va acabar be. Segurament alguns dels lectors tindran pares o avis que en van sortir molt més malparats, però no ser, avui tot recordant aquella luctuosa data i recordant a la meva estimada mare, he volgut compartir-la amb tots vosaltres.

….

Post publicat en el meu Facebook en data 31-05-16

Persones, Identitat i Serveis

Molt bona tarda i moltes gràcies per ser avui aquí per celebrar aquest acte institucional i important per la vida de la Mútua de Granollers.

L’elecció del seu president és sempre un acte de reafirmació dels valors mutualistes… i és precisament d’això del que els vull parlar, d’aquells valors que han de continuar inspirant l’obra de govern d’aquesta estimada Mútua de Granollers.

Els parlaré, per tant, de Persones, de Serveis i d’identitat, perquè la Mútua està formada i pensada per donar serveis a les persones, sense perdre aquella identitat solidaria i mutual que ja fa 60 anys van inspirar la seva creació.

Permetin que inverteixi l’ordre, per acabar parlant de les persones…

—–IDENTITAT—–

La Mútua ha de seguir essent una institució d’identitat catalana, vallesana i granollerina. Les nostres arrels, per nosaltres fonamentals, seguiran essent una constant. Som conscients de que la nostre entitat és probablement la primera institució privada i sense afany de lucre de Granollers i del Vallès Oriental i una de les més importants dins del mutualisme català. En aquesta línia d’arrelament al territori, la Mútua de Granollers seguirà al costat de les iniciatives socials i culturals del nostre entorn, amb l’objectiu i la voluntat de retornar a la societat el suport que ella ens aporta.

La Mútua també ha de seguir defensant i impulsant els valors identitaris que signifiquen el mutualisme. Catalunya ha estat tradicionalment una país solidari i previsor, d’aquí que des del segle 19 i mentre l’administració era incapaç de donar cobertura sanitària a la població, van sorgir amb força institucions com la nostra. Dones i homes, famílies senceres han cregut i han seguit creient en un sistema que suma les voluntats i els recursos de tots per ajudar a aquells que més ho necessiten. La idea de que – si som molts que paguem poc, podrem fer front a les necessitats importants que un de nosaltres pugui necessitar un dia i que en solitari seria molt difícil de poder assumir – segueix estant plenament vigent en aquest inici del segle 21.

I la Mútua de Granollers ha de seguir mantenint la seva independència que li dona caràcter i personalitat. La pertinença unica i exclusiva als seus associats permet que entre tots marquem el nostre destí, més enllà d’altres interessos particulars, econòmics o polítics.

Així doncs, per nosaltres seguirà essent una constant la defensa indiscutible el perfil identitari de la Mútua de Granollers, un perfil que considerem ha de ser

Independent, privat, social, mutual, solidari i arrelat al territori.

—–SERVEIS—–

I després de la Identitat, els parlaré de Serveis, perquè de res serviria tenir molta personalitat sinó la dirigíssim al servei de les persones. Així doncs des de la Junta de Govern de la Mútua continuarem amb els projectes que tots junts, al costat del president Joan Diaz, hem estat desenvolupant al llarg dels darrers anys.

Centrarem tots els nostres esforços en cinc grans eixos d’actuació:

Primer.- La Mútua és una entitat dels socis i per els socis. No ens devem a cap grup d’accionistes ni a cap interès econòmic. El nostre únic interès i benefici és el donar els millors serveis a les famílies, dones i homes que confien la seva Salud a la nostre institució. Així doncs, la nostre determinació seguirà essent el poder donar el millor tracte humà i professional a totes aquelles persones que necessitin la cobertura sanitària que la Mútua els pot oferir.

Segon.- En aquesta Era de la informació i de les telecomunicacions que vivim i inspirats per aquella determinació per donar els millors serveis possibles, des de la Junta de Govern promourem una constant i fluida comunicació amb tots els socis, per conèixer les seves necessitats i inquietuds; per poder-los informar puntualment de tot el que es va fent dins l’entitat i per alleugerir tots els tràmits entre uns i altres i poder reduir els terminis d’espera en assignació de visites i actes mèdics. Ha arribat l’hora de la Mútua 3.0, l’hora d’un nou web amb serveis interactius i l’hora de la Mútua dins les xarxes socials…

Tercer.- Conscients de la greu crisi econòmica que pateix el nostre país de la que – tot i la situació sanejada de la Mútua – no en quedem aliens, impulsarem una acció de govern molt prudent en la despesa. Sense deixar d’atendre totes les necessitats i serveis, és evident que en aquesta etapa de la història el creixement de la nostre entitat només podrà vindre si som capaços de portar a terme una gestió molt eficaç i, alhora, seguim treballant per la política de noves i futures absorcions i aliances amb altres entitats mutuals.

Quart.- El CEMAV serà una altre de les nostres accions preferents. Entenem que aquest centre de medicina avançada ha de consolidar la seva oferta en els propers anys. Anys en els que esperem confirmar l’aliança empresarial amb l’Hospital de Granollers per tal de que el CEDIV esdevingui el centre de diagnosi per la imatge principal per a tots els vallesans; i anys en que l’edifici del CEMAV aculli encara més especialitats mèdiques de nova generació.

Cinquè.- I he deixat per el final el prinicipal projecte d’aquests propers anys… Treballarem per aconseguir que la Clínica del Carme estigui oberta els 365 dies de l’any, amb la clara voluntat de que la major part de les intervencions quirúrgiques puguin portar-se a terme en el nostre centre, perque som conscients de la alta valoració que tots aquells que han tingut que fer-ne ús han destacat >

medicina de qualitat en un entorn confortable és el que volem per a tothom i per a tots els dies de l’any !

——PERSONES——

I per últim, els parlaré de Persones. Perquè és per les persones que te sentit tota aquesta obra que fa 60 anys van començar aquells intrèpids granollerins i vallesans. A elles, a les dones i els homes que confien la seva salut a la Mútua de Granollers va dirigida la nostra acció. Com he dit en tota la meva intervenció, la Mútua vetllarà per el manteniment de la seva Identitat; per donar els millors serveis possibles i perquè les persones trobin en la Mútua aquella entitat propera, amiga i que presta serveis i solucions de qualitat.

Però al parlar de Persones i en un dia com avui en el que, si vostès ho creuen convenient, prendre el relleu de la presidència, m’han de permetre que em dirigeixi a algunes persones en particular…

A Joan Diaz, el president amb el que hem fet camí aquests darrers 9 anys (dels quals en 6 d’ells he estat al seu costat com a vicepresident). A ell hem d’agrair el creixement social que hem assolit fins arribar a les 21.595 pòlisses d’assegurança, o el que és el mateix, a 18.930 persones a les que donem assistència; a ell hem d’agrair les fusions amb la Mútua del Montseny i la Mútua Evangèlica de Barcelona i especialment hem de destacar la construcció i posta en marxa del CEMAV.

La seva ha estat una presidència valenta, amb empenta, respectuosa amb la direcció tècnica però sempre atenta al compliment dels principals objectius.

Gràcies també, Joan, per la confiança que m’has donat al impulsar la meva candidatura i gràcies per endavant perquè ser – no en tinc cap dubte – que des del teu despatx seguiràs aportant els teus savis coneixements perquè els que ens quedem no ens equivoquem gaire…

Voldria que aquesta acte d’avui, que formalment ha de servir per escollir un nou president, serveixi també per retre un sincer homenatge al el president que ens ha deixat… demano un fort aplaudiment per en Joan Diaz i José !!!

A Carles Brossa, i amb ell a tota la resta de companys de Junta Directiva. Però vull centrar-me especialment en ell perquè encara que no consti en l’ordre del dia de l’acte d’aquesta assemblea, ell passarà a ser el Vice president, ocupant el lloc que jo deixaré. I serà un vice president al que donaré tota la meva confiança en la direcció del CEMAV, per entendre que aquest objectiu de consolidació den Centre de Medicina Avançada del Vallès és una de les principals prioritats i necessita, per tant, del millor equip possible per assolir l’objectiu. Amb en Carles, gran amic i home també d’empenta i generós amb el treball i dedicació vers l’entitat, hem sento tranquil d’emprendre el camí que avui començarem tots junts, i tots dos al costat d’una Junta Directiva molt capacitada i que des de fa anys demostra plens coneixements per la governabilitat de la Mútua. Amb tots ells, amb els companys Francesc Camp (el nostre fidel Secretari), Manel Quer, Jaume Bages, Gemma Fusté, Joan Portet, Joan Anton Garin, Joaquim Maspons, Joan Antón Diez, Manel Serrano, Josep Blanchart, Sergi Garcia i Lluis Rigau ( i molt properament amb Rafel Arqué, nou membre que proposaré a la Junta perquè ocupi el lloc que deixa vacant el president Diaz); repeteixo, amb tots ells, penso impulsar una acció de govern col·legiada que ens faci més forts i segurs de les decisions que tinguem que prendre.

A Ricard Blanch, i amb ell a tot l’equip directiu. Des del primer dia els vull expressar la meva total i absoluta confiança. Els conec prou be, som amics fins i tot en lo personal, i ser que tenim la Mútua en les millors mans professionals possibles. Espero sabrem trobar, no en tinc cap dubte, la millor col·laboració i respecte al rol que uns i altres hem de desenvolupar per la direcció de l’entitat i estic convençut de que l’esforç i dedicació que tots ells posen en el dia a dia, en uns moments especialment complicats per la greu crisi que travessem, son la garantia més fidedigne de que seguirem per el bon camí que la Mútua ha portat fins al dia d’avui.

Dolors Ferrer i Elisabeth Canales, i amb elles dues tot el personal de la casa. Des dels metges a les infermeres, passant per el personal administratiu o de manteniment.

He simbolitzat aquestes paraules amb la Dolors i la Elisabeth (la més antiga i la més recent treballadora de la casa, respectivament), per posar rostres al meu relat. Elles, al igual que les altres 141 persones que treballen per la Mútua, són el nostre principal actiu i son la verdadera cara visible en la relació amb totes les dones i homes que requereixen els nostres serveis. Conscients d’aquesta transcendència, dedicarem una bona part del temps de la Junta de Govern a valorar i transmetre aquests valors a tot el personal que treballa per la Mútua, fent-los sabedors que estem al seu costat i que la seva feina és fonamental per el futur col·lectiu de tots ells i dels socis que donen sentit al projecte que – tots junts – tenim entre mans.

Així doncs,

Si comparteixen les paraules que els he adreçat, si confien amb la meva persona per presidir aquesta entitat entranyable per a molts granollerins i vallesans.

Si pensen que hem de seguir vetllant per una societat amb identitat privada, independent, mutual, solidaria i arrelada al territori.

Si pensen que la Mútua ha de seguir oferint els millors serveis perquè les persones sentin que l’entitat els és propera i els ofereix seguretat i qualitat.

Si creuen que jo els mereixo la suficient confiança per seguir fent possible tot el que s’ha aconseguit fins avui,

Els demano el seu vot.

Moltes gràcies !!!

……

Discurs per les eleccions a la presidència de la Mútua de Granollers en data 28/11/12

……

Moltes gràcies per la seva confiança. Els he de dir que tot i la situació complicada en la que vivim, em fa molta il·lusió encapçalar aquest projecte que fa tants anys va néixer per la voluntat solidaria d’una generació de gent de Granollers i Comarca preocupada per donar sortida a les necessitats sanitàries d’una població que començava a recuperar-se dels estralls d’una guerra que ho havia destruït tot.

Hem comprometo formalment, personalment i en nom de tot l’equip directiu que em consta estan al meu costat, que dedicaré i dedicarem tot l’esforç que calgui per pilotar aquesta nau que és diu Mútua de Granollers i que per molts anys ha de seguir essent el referent de la medicina privada del Vallès Oriental.

En aquest moment important per la meva persona, vull tenir un record especial per totes aquelles persones que van ajudar a construïr i fer créixer de forma voluntària l’entitat, vull recordar als presidents Joaquim Trullàs; Carles Font; Francesc Serra; Jaume Orteu; Joan Baulenas; Antoni Trullas; Joaquim Raga; Jose Antonio Cabrera i Joan Diaz, i amb ells, tots els seus equips directius. I també vull tenir un record especial per en Marcel Camps, amb el que vaig coincidir una colla d’anys a la Junta i del que vaig admirar la seva discreció i la seva manera de defensar amb gran dignitat el mutualisme, la identitat i la independència de la Mútua.

A tots ells i a tots vostès, moltes, moltes gràcies per el seu suport !!!.

……

Paraules dites després del resultat electoral

Granollers és Coral

En motiu de la celebració del Dia de la Mútua que vol reconeixer la fidelitat dels socis i treballadors i per donar compte dels diners recaptats en la campanya “somriures que curen” a benefici del Hospital Sant Joan de Deu, els Cors dels Amics de la Unió, acompanyats pel grup de jazz liderat per en Martí Ventura van protagonitzar una nova vetllada musical de gran nivell. Una vegada més la suma de creativitats i esforços de les entitats de la nostre ciutat van brillar i ens van emocionar.

Granollers és coral i quan més llueix es quan som capaços d’unir-nos per treure el millor de tots nosaltres. D’aquesta manera, divendres, varem viure una nova demostració d’aquesta sinergia positiva que sorgeix quan tothom persegueix els mateixos objectius i es que els músics, els cors, el teatre i tots els seus tècnics, la presentadora, La Mútua, l’alcalde i el president de la Generalitat, es van alinear per oferir un gran acte institucional i cultural, confirmant que si en els projectes s’hi dipositen il·lusions i ganes de fer-ho be, acostumen a sortir be.

La Mútua de Granollers es filla d’aquesta manera de fer ciutat i país, d’aquesta manera de construir junts, en positiu i sempre posant per devant els interesos generals. Som hereus d’una manera d’entendre la societat, col·laborativa i participativa que es resisteix a que tot li vingui fet i, ens al contrari, es mobilitza per assolir els objectius que considera necessaris.

Ens agrada treballar per prestar bons serveis als nostres prop de 18.000 associats, però ho fem en permanent col·laboració amb la ciutat, la comarca i el país, perque pensem que junts, de forma coral, ens en sortim millor.

…..

Article Publicat a El 9 Nou en data 21-03-16

Enganxat

Segurament no descobriré res destacant la qualitat vocal dels Cors de la Societat Amics de la Unió o la qualitat musical de l’Orquestra de Cambra de Granollers o dels diferents interpretes de Jazz de casa nostre. No es cap descobriment, ho ser, però tinc moltes ganes d’escriure i d’exclamar ben alt que soc un fan absolut de tota aquesta generació de músics i cantants granollerins i vallesans que dia si, dia també, pugen a tota mena de teatres i auditoris per enamorar-nos amb la seva creativitat i alt nivell interpretatiu.

Un cantant, un solista, o fins i tot un grup, pot sorgir i triomfar des de qualsevol lloc del món, però en pocs llocs del món segurament podran explicar que en una mateixa època comparteixin escenaris desenes de cantants, orquestres simfòniques i grups de jazz que, a sobre, saben sumar i multiplicar les seves creativitats tot unint-se per oferir-nos unes produccions musicals i escenogràfiques extraordinàries.

Ho reconec, em confesso plenament enganxat a aquest autèntic fenomen meravellós que sedueix a tot aquell que l’escolta i ja només espero amb autèntic delit la propera estrena que segurament em deixerà bocabadat. Mentre no arriba aquest moment, tinc apunt uns quants CD’s d’en Marti Ventura que ben segur m’ajudaran a tranquil·litzar la meva ànima.

…..

Post publicat al meu Facebook en data 20-03-16

Som Mútua

Molt honorable President; Excelentíssim Delegat del Govern; Il·lustrissim Sr. Alcalde; Il·lustrissim president del Consell Comarcal del Vallès Oriental; Il·lustrissims Diputats i Regidors; representants de la Federació de Mutualitats i d’altres mútues vinguts d’arreu; President del Col·legi de Metges de Barcelona; Alts representants del Hospital de Sant Joan de Déu; sòcies i socis; personal de la Mútua; amigues i amics, moltes gràcies per acompanyar-nos en aquesta primera edició del Dia de la Mútua.

Quin goig que far veure aquest teatre ple… permeteu-me que primer de tot doni les gràcies a tot l’equip organitzador i col·laboradors per l’esforç i il·lusions dipositades en fer realitat aquest primer “Dia de la Mútua”… Moltes gràcies, de tot cor, Ricard, Dolors, Cati, David, Josep i Mercè. Moltes gràcies !

I ara sí, començo…

Com sabran molts de vostès, fa uns mesos vàrem arrencar la campanya “Som Mutua” per difondre els valors del mutualisme i de tot allò que aporta de diferent la nostra Mútua.

Treballem per oferir els millors serveis sanitaris, des de la proximitat i amb el denominador comú de la qualitat, però han de saber – i esperem que ho comparteixin – que la Mútua de Granollers és quelcom més que una asseguradora o prestadora de serveis mèdics. La Mútua és un projecte comú, de tots, de les sòcies, dels socis, del personal que hi treballa… Un projecte amb una visió i una missió solidària i molt compromès amb l’entorn social que l’impulsa.

Així doncs, la celebració del DIA DE LA MUTUA pretén tancar el cercle de totes les accions que hem impulsat sota el paraigües de la campanya “SOM MUTUA” i ha nascut per agrair a tots vostès que segueixin creient, impulsant i donant sentit a l’existència de la nostre entitat.

El dia l’hem començat amb un acte senzill però alhora molt entranyable: hem inaugurat la galeria dels presidents que ha quedat situada dins la Sala de Juntes del edifici de la Plaça de Pau Casals. Hem descobert els quadres de tots els presidents que ha tingut l’entitat des de la seva inauguració fins el retrat del president que m’ha precedit. I es que si avui podem estar aquí, celebrant aquest gran dia, des d’una solvent posició i amb una sòlida projecció de futur, es en gran part i sobretot per la feina que van desenvolupar totes les juntes directives, amb els seus presidents al capdavant, que des de l’any 1952 han anat succeint-se i passant-se el relleu de la responsabilitat i el compromís vers aquesta entitat tant estimada per tots.

L’acte d’aquest mati ha volgut simbolitzar la continuïtat i constància en l’esforç diari, i es que com deia res seria el que és sense la visió, la creativitat i l’empenta dels que ens han precedit.

I per fi arribem al acte d’aquest vespre, un acte especial, també carregat de simbolismes, de petits gestos, que pretenen donar sentit al missatge que volem transmetre a la societat:

Primer,

El reconeixement als 3 socis més antics que formen part de la Mútua des del primer dia, des de l’any 1952, vol simbolitzar la fidelitat de totes les persones que des de fa tants anys han confiat la seva salut en la nostre entitat i ho han fet, a més, amb un clar sentiment de pertinença a un projecte propi, ciutadà, nascut de la societat civil. Sense els mutualistes, sense les persones que formen part de la gran família de la Mútua, res tindria sentit.

Segon,

El reconeixement a les 3 persones que fa més anys presten els seus serveis a la Mútua pretén simbolitzar el valor del treball, la determinació i l’estima en donar el millor de cadascú, que ha permès el creixement i consolidació del projecte. Els metges, el personal sanitari i el de l’administració son la cara, les mans i el cor de la Mútua. Sense ells seria impossible desenvolupar cap servei.

Tercer,

L’entrega dels diners recaptats en la campanya “Somriures que curen” al Hospital Sant Joan de Deu per la recerca medica que combat el càncer infantil, vol simbolitzar els valors solidaris de la nostra Mútua i el compromís per estar al costat de la recerca mèdica i de la millor sanitat possible.

Quart,

El concert dels Cors de la societat Amics de la Unió i del Quartet de Jazz, vol exemplificar la nostra voluntat d’estar al costat de les entitats que, com la Mútua, formen part del teixit associatiu de Granollers i del Vallès Oriental. Per aquest motiu sempre que podem intentem estar al costat d’entitats tant nostres com el Balonmano Granollers; l’Orquestra de Cambra; la Festa Major de Blancs i Blaus o el Centre d’acollida del Xiprer, entre d’altres.

I tornant al concert d’aquesta nit, ens agradaria molt que en les properes edicions del Dia de la Mútua, la Societat dels Amics de la Unió i el Jazz Granollers ens acompanyéssin per presentar-nos les seves noves creacions…

Per cert, per tots aquells que no sou de Granollers o del Vallès Oriental i heu vingut des d’altres llocs de Catalunya, heu de saber que el nivell dels músics i cors d’aquesta ciutat és altíssim; que han obtingut premis i reconeixements internacionals i que dia si, dia també ens sorprenen amb noves produccions que podrien estar a l’alçada dels auditoris més reconeguts del circuït teatral o musical …

Cinquè,

La presencia de l’Alcalde Mayoral tampoc es perquè sí o per quedar be. Simbolitza l’arrelament als nostres orígens, a la ciutat de Granollers, amb la que ens hi sentim plenament identificats i bateguem i creixem al seu costat.

i, Sisè,

La presencia del President Puigdemont (que per cert i permetin-me que faci un breu parèntesi per agrair-li molt especialment el fet de que per ell sigui avui el primer acte que, en qualitat de president, assisteix a la nostre ciutat i ho faci per estar al costat de les mutualitats de Catalunya) doncs com deia, la presencia del president de la Generalitat vol reivindicar els valors del mutualisme i la promoció d’un model de gestió sorgit de la societat civil, sense afany de lucre i solidari que demostra el seny català per la prevenció social i la salut. Un model del que Catalunya se’n pot sentir molt orgullosa, no envà la seva historia s’ha escrit amb aportacions importantíssimes de moltes entitats, petites i grans, que han col·laborat en donar cobertura a molts serveis que sovint l’administració no podia, i no pot, gestionar en solitari.

El mutualisme, a més, trenca la grisor de la uniformitat, fomenta la participació de la gent en l’auto-gestió dels projectes i en definitiva ajuda a definir els trets identificadors dels territoris on hi està present.

Tot això configura el missatge del que ha estat, és i vol seguir sent la Mútua de Granollers:

Una entitat propietat dels seus 18.000 socis que hi confien la seva salut i amb 150 professionals que dediquen el millor de la seva feina a oferir uns serveis sanitaris de qualitat
Una entitat arrelada al territori, propera, sensible i compromesa amb el seu entorn, la ciutat, la comarca i el país
Una entitat, en definitiva, que defensa els valors del mutualisme, des de la solidaritat interna entre els seus associats i externa amb la societat que l’envolta.

I res més, esperem que gaudeixin d’aquesta festa, de la mateixa manera que nosaltres hem gaudit preparant-la.

……..

Discurs pel 1er. Dia de la Mútua en l’acte del Teatre de Granollers en data 18/03/16

Galeria de presidents de la Mútua

Estimats presidents, Senyors Antoni Trullas i Joan Diaz; familiars dels presidents que fa uns anys ens van deixar; companys de l’actual Junta i de les anteriors; directius, treballadors i col·laboradors de la Mútua; amigues i amics, sigueu molt benvinguts a aquest acte que pretén ser molt entranyable i fins i tot un punt emotiu.

Com segurament ja sabreu, fa uns mesos vàrem iniciar una sèrie d’accions per reforçar i donar rellevància als valors del mutualisme. Ens va semblar que seria bo recordar als nostres associats i a la societat en general que la Mutua de Granollers era i és quelcom més que una asseguradora que presta serveis mèdics. Vivim en una època i tenim un entorn tremendament competitiu que sembla que només dona valor a les qüestions materials; com si només el factor “preu” comptés a l’hora d’escollir un determinat producte. I contra aquesta crua realitat, pensem que encara queda marge per recuperar i potenciar els valors de la solidaritat i de l’ajuda mútua.

Aquesta tarda-vespre podrem gaudir d’un excel·lent concert en el que hi sou tots convidats. També farem un homenatge als socis i treballadors més antics i comptarem amb l’honorable presencia del president de la Generalitat i de l’Alcalde de Granollers, entre d’altres. Serà un acte ple de símbols per destacar els trets que identifiquen a la Mutua de Granollers: qualitat i proximitat en la prestació de serveis mèdics; solidaritat interna i externa i arrelament a la ciutat, la comarca i el país.

Però si hem arribat fins al dia d’avui i ens sentim orgullosos de formar part d’aquest projecte sòlid i solvent, hem de recordar d’on venim i saber reconèixer que sense els que ens han precedit res seria com és ara. Som el que som gràcies a l’esforç, la responsabilitat i l’empenta de tots aquells que

van ser capaços de crear i desenvolupar una entitat tant complexa i alhora meravellosa com la Mútua del Carme, avui la Mútua de Granollers.

Sincerament he de dir que dubto molt que avui fóssim capaços de crear una entitat com la que en aquells anys tant difícils (principis de la dècada dels 50) van ser capaços de posar en peu una generació de granollerins als qui sens dubte tenim moltes coses que agrair.

Per això quan vàrem iniciar aquestes accions, vàrem recollir una proposta que feia anys li havíem sentit a dir en varies ocasions a l’Antoni Dachs (un antic treballador i soci que sempre s’ha mostrat actiu al costat de totes les juntes. He de dir que per mi en Toni ha estat una d’aquelles persones que més m’ha sabut traslladar els valors del que ha significat i significa la Mútua…. gràcies Toni per ser avui aquí amb nosaltres). I parlant de persones, una altre que em fa molt feliç que estigui avui entre nosaltres, és en Carlus Brossa. En Carlus, entranyable amic, fins fa poc va ser el meu vicepresident i vull que quedi constància que en tota aquesta campanya del “Som Mútua” i concretament del que ens ha portat avui aquí, va estar-ne un inspirador fidel i constant. Entre en Toni i en Carlus van fer-me obrir el pensament de que ens calia mirar al futur però sense oblidar mai les nostres arrels…

Així doncs el que ens ha portat avui aquí es la inauguració d’una “galeria de presidents”…. (després passarem a la Sala de Juntes perquè gaudiu dels retrats que l’artista granollerí Eduardo Abarca ha dibuixat…. )

Com deia al principi, el d’avui pretén ser un acte entranyable, emotiu, senzill, però és alhora un acte carregat de simbolisme i d’agraïments a tots els presidents i les seves juntes directives, no envà tots ells han estat els representants directes de tots els socis, i per tant els representants i guardians de les principals essències del mutualisme.

Per aquest motiu ens ha semblat que el lloc idoni per presenciar els quadres de tots els presidents de la Mútua tenia que ser la Sala de Juntes. Primer perquè simbolitza el lloc on els presidents i els altres directius van prendre les decisions que han construït la historia de la nostre entitat; i Segon perquè serà positiu que els futurs presidents i directius, en el moment de prendre les seves decisions tot contemplant els quadres, recordin sempre quins han estat els nostres orígens i quina ha estat la nostra evolució…

……

Abans però de passar a la Sala de Juntes, us convido a fer un petit viatge, gràcies a la col·laboració del periodista Paco Monja que m’ha ajudat molt en aquesta tasca, per endinsar-nos en la historia de la Mútua tot fent un breu recorregut per les èpoques i pels principals esdeveniments viscuts per cadascun dels nostres estimats presidents…..

1er. JOAQUIM TRULLÀS I CUNILLERA

Industrial de professió, el Sr. Joaquim Trullàs i Cunillera va formar part dels socis fundadors de la Mutualitat Nostra Senyora del Carme i va tenir l’honor de ser el primer president de l’entitat.

Corria l’any 1952. Granollers tenia només 16.000 habitants i la ciutat tot just en feia 13 havia viscut la seva pitjor guerra. Eren anys en els que mancaven molts serveis, però també van ser uns anys en que tota una generació es va posar de valent a reconstruir entorns de convivència que ajudessin a millorar la qualitat de vida d’una societat que havia patit massa. Amb pocs mitjans, però amb molta determinació, es van viure uns anys en plena ebullició i ganes de construir projectes i noves entitats. Cal recordar que en aquell mateix any començaven les primeres edicions de Radio Granollers i es va fundar el Centre d’Estudis de l’Associació Cultural. Més lluny de la Porxada, al Regne Unit va iniciar el seu regnat, la reina Isabel II; A Paris, es va reunir per primera vegada la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer, la CECA (predecessora de l’actual Parlament Europeu); i a Espanya, Berlanga va estrenar la pel·lícula “Bienvenido Mr. Marshall”.

També aquell any 1952 el Dr. Carles Vallbona va emigrar a Houston per començar una brillant carrera…

Tornant a Granollers, recordem que la primera Junta Directiva fundacional va estar formada per Carlos Font Llopart, Jaume Trasserra, Llucià Serra, Pere Canal, León Miralles, Francesc Camp Trias (avi de l’actual Secretari de la Junta, en Francesc Camp Gutiérrez), Joan Llistuella, Josep Murtra, Francesc Serra, Josep Maria Garolera i Josep Quincoces.

Durant els set anys en que el Sr. Joaquim Trullàs va estar al capdavant de l’entitat, la Mútua tenia les seves oficines al carrer Anselm Clavé número 20. En aquells temps complicats, va aconseguir posar les bases de “La Mútua” i del mutualisme ben entès, ja que sovint deia i convidava tothom a “ser apòstols del mutualisme”.

2on. CARLOS FONT I LLOPART

Notari de professió i alcalde de Granollers des de l’any 1953 a 1963, el Sr. Carlos Font Llopart va arribar al càrrec de president a partir, i mai millor dit, de la seva estreta i directa vinculació amb l’entitat, de la qual n’era membre fundador i secretari d’aquella primera Junta Directiva.

L’any 1959 Granollers tenia 20.000 habitants, mentre en el món triomfava la revolució cubana de Fidel Castro, el Dalai Lama era obligat a fugir del Tibet i es publicava el primer còmic d’Asterix i Obelix.

L’arribada a la presidència del Sr. Font Llopart va ser el resultat d’unes circumstàncies especials que es van produir amb motiu de la celebració de l’assemblea de socis celebrada el 23 de març de 1959, que van acabar amb la renúncia al càrrec del president electe el Sr. Jaume Segalés.

El Sr. Carles Font va ocupar el càrrec de president durant sis mesos i ho va fer motivat, com va dir, “pel recolzament general de la ciutat a tant destacada empresa”.

3er. FRANCESC SERRA I BARBER

Industrial tèxtil, el Sr. Francesc Serra va tenir l’honor d’inaugurar el 1965 les instal·lacions de la segona seu de “La Mútua”, situades en aquesta ocasió al carrer Santa Elisabet núm. 20. El canvi de seu va suposar un salt qualitatiu molt important per l’entitat en poder gaudir de més espai per a oferir millors serveis als mutualistes.

El mandat del Sr. Serra va coincidir amb aquella dècada dels 60 que van anomenar prodigiosa. Van ser anys de creixement en tots els sentits. Creixement demogràfic, industrial, econòmic i Granollers lògicament no en va restar al marge. Van ser els anys de la presidència de Kennedy, però també els anys en que es va construir el mur de Berlin o va tenir lloc la guerra del Vietnam. Els anys dels Beatles i de les primeres melenes…

A la Mútua del Carme, la Junta Directiva que presidia el Sr. Serra va comprar l’edifici de Can Puntes i passats uns anys va aconseguir adquirir també l’edifici de Can Pedrals, casals singulars tots dos de la ciutat que van permetre una major expansió de “La Mútua” a tots els nivells. Per primera vegada, fet important, uns quants metges van poder passar consulta a les instal·lacions de l’entitat.

4t. JAUME ORTEU I FIGUERAS

El Sr. Jaume Orteu, director tèxtil, va formar part del grup de persones que es van encarregar de portar a bon port el projecte de construcció de la que serà la tercera seu de “La Mútua” a la Plaça Pau Casals, espai en el qual ens trobem avui.

La presidència d’Orteu va coincidir en aquells anys en que s’acabava una època i començava una transició política. Anys carregats de moltes incerteses al inici, també de greus crisis econòmiques, però alhora anys amb moltes esperances per construir una societat més lliure, justa, equilibrada i prospera.

L’any 1973 Granollers tenia 27.000 habitants i va ser el de l’inici de la presidència més llarga de totes. En aquell any moria en atemptat terrorista l’Almirant Carrero Blanco; Pinochet va protagonitzar un cop d’Estat a Xile; els catalans feien cues a Perpinyà per veure la pel·lícula “El Ultimo Tango en París” i el Barça fitxava Johann Cruyff.

I tornant a l’edifici en el que ens trobem avui, cal recordar que les obres, que havien començat l’any 1972 durant el mandat del Sr. Francesc Serra, van ser inaugurades el 17 de juliol de 1977. Si el trasllat a la seu del carrer Santa Elisabet havia suposat un salt qualitatiu molt important, la nova seu va posar a “La Mútua” en el mapa de les grans entitats del sector de Catalunya. Cal destacar també que durant el seu mandat, “La Mútua” va obrir delegacions a Caldes de Montbui i a Sant Celoni.

5è. JOAN BAULENAS I VILARDELL

Empresari del sector de l’automoció, el Sr. Joan Baulenas va ocupar el càrrec de president durant tres anys, període aquest en el qual l’entitat es va obrir amb més força al món de l’empresa. Va potenciar i dinamitzar propostes com les Jornades de la Cambra organitzades per la delegació Vallès Oriental de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

Aquell any 1988 la nostra ciutat arribava als 48.000 habitants, mentre en el món Benazir Bhutto, al Pakistan, era la primera dona que presidia un país islàmic; la Unió Soviètica es retirava del Afganistan i a Madrid triomfava la “Movida” amb un Almodóvar estel·lar.

Durant el mandat del Sr. Baulenas, “La Mútua” va començar a estudiar la possibilitat de posar en marxa una Clínica, projecte que va ser recolzat àmpliament per la Junta Directiva que presidia i que va comptar amb la direcció mèdica del Dr. Ricard Blanch.

6è. ANTONI TRULLÀS I CUNILLERA

Empresari del sector de la ferreteria industrial, el Sr. Trullàs va fer realitat, entre d’altres, el projecte de la Clínica del Carme, que va entrar en funcionament l’any 1994. Durant el seu mandat, l’entitat va potenciar la seva estructura professional, va introduir nous canvis en la direcció, i va aconseguir, malgrat les dificultats, fer front a la problemàtica que va comportar en un primer moment l’absorció de la Mútua d’Accidents Laborals.

Aquells anys, els 90, vàrem viure l’eufòria de la Barcelona Olímpica, però també la important crisi que va venir a continuació. Granollers l’any 1991 ja tenia 52.000 habitants i en el món la desintegració de la URSS marcava tota una època; A Europa es signava el tractat de Maastricht; les tropes de la ONU alliberaven Kuwait i Indurain guanyava el seu primer Tour de France…

Continuant a la Mútua, l’any 1996 es va iniciar una nova fase de remodelació i equipament d’aquest edifici central amb la construcció de nous despatxos i nous serveis a la quarta i cinquena planta. També es va posar en marxa un nou Servei d’Urgències més funcional i més gran que l’anterior, amb comunicació interna amb el Servei de Radiologia, tot destacant la incorporació de nous aparells de radiodiagnòstic.

7è. JOAQUIM RAGA I GALIÀ

Empresari del sector del tèxtil, el Sr. Joaquim Raga va portar a terme una important tasca de potenciació dels serveis interns de l’entitat adreçats als socis. Una de les seves primeres gestions es va concretar en la posada en marxa de la Unitat d’Assistència al Mutualista, que va néixer amb l’objectiu d’aconseguir percebre de forma directa la visió que té el mutualista de l’entitat.

Som a les acaballes de la dècada dels 90, anys de creixement i en els que comencen a sorgir les primeres polèmiques econòmiques i polítiques per les “stock options” d’alts directius d’empreses espanyoles. També en aquell any 1998 va esclatar aquell escàndol de Bill Clinton amb la seva becària, Monica Lewinsky.

Durant els tres anys en que el Sr. Raga va estar al capdavant de “La Mútua”, es van dur a terme diferents cursos de formació i va aparèixer un nou mitjà de comunicació de caràcter intern de gran utilitat, “La Mútua – Butlletí del mutualista”, que encara es publica amb gran acceptació per part dels socis. També es va impulsar el canvi de la imatge corporativa de l’entitat, que encara és vigent a dia d’avui, obra del dissenyador granollerí Vicenç Viaplana.

8è. JOSÉ ANTONIO CABRERA SÁNCHEZ

Vinculat durant molts anys a diverses entitats bancàries, on va fer les tasques de responsable de recursos humans, el Sr. José Antonio Cabrera, persona popular i ben coneguda a Granollers pel seu tarannà, va potenciar l’arrelament de l’entitat amb la ciutat i la comarca.

Granollers comptava en aquell any 2001 amb 54.000 habitants i van ser anys de molt creixement demogràfic i econòmic, però en el món aquell any va estar marcat pel terrible atemptat terrorista contra les “torres bessones” que va provocar prop de 3000 morts; l’any en que la pesseta va deixar pas a l’Euro i l’any en que la primera pel·lícula de “Harry Potter” triomfava als cinemes.

Durant el mandat del Sr. Cabrera, concretament l’any 2002, es van celebrar els actes del 50è aniversari de la Mútua amb diversos actes socials i culturals de gran nivell que van constituir una bona oportunitat per donar a conèixer la història de l’entitat.

Finalitzats els actes commemoratius, el 2003, “La Mútua” va ser distingida amb el Premi de la Generalitat a la Innovació i el Progrés en Assegurances, un guardó que van rebre en nom de l’entitat al Palau de la Generalitat el Sr. Cabrera i d’altres representants de l’entitat.

9è. JOAN DÍAZ I JOSÉ

I arribem al darrer president al que em referiré, i permeteu-me que ho faci des de la proximitat per haver format part de totes les seves juntes…

M’estic referint al Economista i Auditor de comptes, el Sr. Joan Díaz i José.

L’amic Joan va portar a terme al capdavant de l’entitat una intensa activitat que es va traduir en uns quants fets de gran rellevància.

L’any 2003, any en el que va iniciar el seu mandat, va començar amb aquella guerra (que en van anomenar preventiva) al Irak i va acabar amb l’etapa de 23 anys de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat de Catalunya. La presidència d’en Joan va coincidir en uns anys molt contradictoris en els que es va passar del creixement econòmic més gran a la pitjor de les crisis conegudes.

Durant els seus nous anys al capdavant de l’entitat, “La Mútua” va inaugurar i posar en marxa el nou Centre de Medicina Avançada del Vallès (Cemav), tot un referent dins del camp de la sanitat i es va portar a terme l’absorció de la Mutualitat Montseny Benèfic d’Arbúcies i de la Mutualitat MEPS amb seu a Barcelona.

A destacar tanmateix, entre d’altres coses, que durant el seu mandat es va proposar i aprovar el canvi del nom de l’entitat, que ha passat a denominar-se, com tots saben, Mútua de Granollers.

………..

I fins aquí el recorregut dels presidents, el recorregut a tota una historia col·lectiva, forjada per unes persones compromeses, responsables, entusiastes i lluitadores que van creure, construir, desenvolupar i fer créixer un projecte magnífic com és i ha estat la Mútua del Carme, la Mútua de Granollers.

Granollers tenia 16.000 habitants quan es va fundar la Mútua i al cap dels més de 63 de vida, la ciutat ha crescut fins els 60.000 habitants. I, mentrestant, la Mútua s’ha anat fent gran fins arribar als prop de 18.000 associats. Ciutat i Mútua, Mútua i Ciutat, han caminat juntes i han crescut juntes…

Estimats presidents i estimats membres de les seves juntes directives, en nom propi i en el nom de la Junta directiva actual, gràcies… moltes gràcies per haver conduït de forma brillant aquesta entitat fins on l’hem trobat els que hem agafat el vostre relleu.

I ara si, passem a la Sala de Juntes i descobrim la Galeria dels Presidents mentre aixequem una copa de cava per desitjar un futur per la Mútua tant bo com els anys que ens han precedit…

Moltes gràcies !!!

…..

Discurs per l’acte d’inauguració de la Galeria de Presidents de la Mútua de Granollers, en data 18-03-16

El tortell de Reis de Can Bretxa, si us plau !

Com cada any vaig anar a buscar el tortell de reis a Can Bretxa, perquè es el que més èxit te entre la familia i perquè de tant en tant m’agrada entrar a aquell forn i recordar l’estimat i enyorat Joan.

Recentment hem tingut coneixement de que l’empresa Bretxa ha canviat de propietaris i per suposat no hi tinc res a dir, ens el contrari, però em va saber greu comprovar, quan en arribar el moment de coronar al afortunat amb la figureta i llegir aquell tradicional rodolí, que en el targetó ja no hi figurava el logo de Can Bretxa.

Vaig pensar que aquell canvi no calia, que era com una manera de voler esborrar l’història ciutadana, però també vaig pensar que per més que facin, per mi sempre serà el tortell d’en Joan, de l’estimat i enyorat Joan Bretxa.

….

Post publicat al meu Facebook en data 08-01-16

Sumant Junts

Aquest lema ha simbolitzat molt encertadament el 50è aniversari de la Fundació Vallès Oriental que ahir va cloure tot un seguit d’actes amb un brillant concert d’en Claudi Arimany.

50 anys sumant junts es l’història solidària d’un grup de pares i mares que van unir-se per crear la primera escola que va acollir a Granollers i el Vallès Oriental 6 nens i nenes amb discapacitat intel·lectual. Des d’aquell primer pas fins avui, creant complicitats i sumant junts, amb la ciutat de Granollers, amb els pares i mares que es van anar rellevant, amb les administracions i amb la participació dels professionals que han gestionat tot el procès, s’ha aconseguit la realitat d’una Fundació que acull a més de 400 persones, essent un dels referents a Catalunya en el camp de la discapacitació intel·lectual.

Això passava dissabte al vespre, però es que el divendres, la ciutat, com ho fa sempre, bategava amb un munt d’activitats amb el mateix denominador comú de “sumar junts”: a la Parròquia de St. Esteve, en un sopar a benefici de Caritas, desenes de persones, sumant juntes, es van trobar per solidaritat amb els més necessitats; Òmnium Cultural del Vallès Oriental, sumant junts, celebrava a la Sala Tarafa el seu certament anual de les lletres catalanes; començava la 4a. edició del Festival de cinema Fantastik de Granollers, un certamen que va agafant força gràcies a la iniciativa d’un grup de joves que, sumant junts, creuen en una ciutat culturalment viva, plural i diversa; i es presentava l’actuació que en Pep Bou farà pel col·lectiu “Entre Mares”, en una altre iniciativa d’un grup de mares que, sumant juntes, estant fent front al càncer infantil.

I tot plegat en una setmana en que la Federació de mutualitats de Catalunya va celebrar a la nostra ciutat unes jornades per compartir mètodes de gestió i valors solidaris de l’economia social.

En totes aquestes realitats, el sumar junts ha estat i segueix sent fonamental. Aquells pares i mares que fa 50 anys van unir-se per tirar endevant la primera escola per a discapacitats intel·lectuals en son l’exemple més evident de que anant junts es poden aconseguir totes les fites que volguem posar-nos per devant.

…..

Post publicat al meu Facebook en data 29-11-15

Vallbona, Bacarach & Granollers

Tinc ganes d’escriure sobre la nit màgica que vàrem viure ahir divendres a Granollers. Va ser una nit carregada de bones vibracions, de grans emocions i de molts agraïments. Una nit, en definitiva, positiva, d’aquelles que segurament ajuden a estimar una mica més i en la que fins i tot la salud en surt reforçada.

Tot va començar a les 19:00 en una Sala Tarafa vestida de gala, plena de gom a gom, per retre un homenatge molt sentit a la figura del Doctor Carles Vallbona que ens va deixar fruit d’una llarga malaltia aquest passat mes d’agost. Va ser un acte senzill pero molt emotiu, en el que estic segur tothom va sortir-ne amb energies renovades. Perquè si, com diria el mateix Vallbona, la salud necesita que la vida la vivim amb amor i ahir, creieu-me, vaig veure i notar molt d’amor en aquella sala. Amor en forma d’agraiments sincers de molts granollerins i de molts familiars i amics, cap aquest gran home, menut, alegre, enèrgic i vital que va ser en Carles Vallbona.

Pero la nit encara guardava moments plens d’energia positiva. De la Sala Tarafa vàrem anar al Casino per presenciar un dels concerts del 43 Cicle de Jazz i de nou les emocions i els agraïments van omplir la Sala Joan Bretxa i es que la musica de Burt Bacarach, interpretada de forma extraordinària per Laura Simó Quintet, ens va fer passar una estona deliciosa.

I mentre escoltava les melodies i les lletres del gran Bacarach, que ens parlen gairebé totes d’amor, pensava amb en Carles Vallbona i amb Granollers. M’imaginava a l’amic Carles a la ciutat de Houston, anant amunt i avall amb el seu cotxe atrotinat escoltant per la radio les melodies d’en Burt Bacarach, un altre gran home – de la seva generació – que també ho ha donat tot per la seva professió i per fer-nos la vida més agradable. I pensava en Granollers, la meva estimada ciutat, que de tant en tant sap trobar i organitzar moments senzills, però molt delicats i positius.

Gràcies Vallbona, gràcies Bacarach, gràcies Granollers !

…..

Post publicat al meu Facebook en data 24-10-15