Som Mútua

Molt honorable President; Excelentíssim Delegat del Govern; Il·lustrissim Sr. Alcalde; Il·lustrissim president del Consell Comarcal del Vallès Oriental; Il·lustrissims Diputats i Regidors; representants de la Federació de Mutualitats i d’altres mútues vinguts d’arreu; President del Col·legi de Metges de Barcelona; Alts representants del Hospital de Sant Joan de Déu; sòcies i socis; personal de la Mútua; amigues i amics, moltes gràcies per acompanyar-nos en aquesta primera edició del Dia de la Mútua.

Quin goig que far veure aquest teatre ple… permeteu-me que primer de tot doni les gràcies a tot l’equip organitzador i col·laboradors per l’esforç i il·lusions dipositades en fer realitat aquest primer “Dia de la Mútua”… Moltes gràcies, de tot cor, Ricard, Dolors, Cati, David, Josep i Mercè. Moltes gràcies !

I ara sí, començo…

Com sabran molts de vostès, fa uns mesos vàrem arrencar la campanya “Som Mutua” per difondre els valors del mutualisme i de tot allò que aporta de diferent la nostra Mútua.

Treballem per oferir els millors serveis sanitaris, des de la proximitat i amb el denominador comú de la qualitat, però han de saber – i esperem que ho comparteixin – que la Mútua de Granollers és quelcom més que una asseguradora o prestadora de serveis mèdics. La Mútua és un projecte comú, de tots, de les sòcies, dels socis, del personal que hi treballa… Un projecte amb una visió i una missió solidària i molt compromès amb l’entorn social que l’impulsa.

Així doncs, la celebració del DIA DE LA MUTUA pretén tancar el cercle de totes les accions que hem impulsat sota el paraigües de la campanya “SOM MUTUA” i ha nascut per agrair a tots vostès que segueixin creient, impulsant i donant sentit a l’existència de la nostre entitat.

El dia l’hem començat amb un acte senzill però alhora molt entranyable: hem inaugurat la galeria dels presidents que ha quedat situada dins la Sala de Juntes del edifici de la Plaça de Pau Casals. Hem descobert els quadres de tots els presidents que ha tingut l’entitat des de la seva inauguració fins el retrat del president que m’ha precedit. I es que si avui podem estar aquí, celebrant aquest gran dia, des d’una solvent posició i amb una sòlida projecció de futur, es en gran part i sobretot per la feina que van desenvolupar totes les juntes directives, amb els seus presidents al capdavant, que des de l’any 1952 han anat succeint-se i passant-se el relleu de la responsabilitat i el compromís vers aquesta entitat tant estimada per tots.

L’acte d’aquest mati ha volgut simbolitzar la continuïtat i constància en l’esforç diari, i es que com deia res seria el que és sense la visió, la creativitat i l’empenta dels que ens han precedit.

I per fi arribem al acte d’aquest vespre, un acte especial, també carregat de simbolismes, de petits gestos, que pretenen donar sentit al missatge que volem transmetre a la societat:

Primer,

El reconeixement als 3 socis més antics que formen part de la Mútua des del primer dia, des de l’any 1952, vol simbolitzar la fidelitat de totes les persones que des de fa tants anys han confiat la seva salut en la nostre entitat i ho han fet, a més, amb un clar sentiment de pertinença a un projecte propi, ciutadà, nascut de la societat civil. Sense els mutualistes, sense les persones que formen part de la gran família de la Mútua, res tindria sentit.

Segon,

El reconeixement a les 3 persones que fa més anys presten els seus serveis a la Mútua pretén simbolitzar el valor del treball, la determinació i l’estima en donar el millor de cadascú, que ha permès el creixement i consolidació del projecte. Els metges, el personal sanitari i el de l’administració son la cara, les mans i el cor de la Mútua. Sense ells seria impossible desenvolupar cap servei.

Tercer,

L’entrega dels diners recaptats en la campanya “Somriures que curen” al Hospital Sant Joan de Deu per la recerca medica que combat el càncer infantil, vol simbolitzar els valors solidaris de la nostra Mútua i el compromís per estar al costat de la recerca mèdica i de la millor sanitat possible.

Quart,

El concert dels Cors de la societat Amics de la Unió i del Quartet de Jazz, vol exemplificar la nostra voluntat d’estar al costat de les entitats que, com la Mútua, formen part del teixit associatiu de Granollers i del Vallès Oriental. Per aquest motiu sempre que podem intentem estar al costat d’entitats tant nostres com el Balonmano Granollers; l’Orquestra de Cambra; la Festa Major de Blancs i Blaus o el Centre d’acollida del Xiprer, entre d’altres.

I tornant al concert d’aquesta nit, ens agradaria molt que en les properes edicions del Dia de la Mútua, la Societat dels Amics de la Unió i el Jazz Granollers ens acompanyéssin per presentar-nos les seves noves creacions…

Per cert, per tots aquells que no sou de Granollers o del Vallès Oriental i heu vingut des d’altres llocs de Catalunya, heu de saber que el nivell dels músics i cors d’aquesta ciutat és altíssim; que han obtingut premis i reconeixements internacionals i que dia si, dia també ens sorprenen amb noves produccions que podrien estar a l’alçada dels auditoris més reconeguts del circuït teatral o musical …

Cinquè,

La presencia de l’Alcalde Mayoral tampoc es perquè sí o per quedar be. Simbolitza l’arrelament als nostres orígens, a la ciutat de Granollers, amb la que ens hi sentim plenament identificats i bateguem i creixem al seu costat.

i, Sisè,

La presencia del President Puigdemont (que per cert i permetin-me que faci un breu parèntesi per agrair-li molt especialment el fet de que per ell sigui avui el primer acte que, en qualitat de president, assisteix a la nostre ciutat i ho faci per estar al costat de les mutualitats de Catalunya) doncs com deia, la presencia del president de la Generalitat vol reivindicar els valors del mutualisme i la promoció d’un model de gestió sorgit de la societat civil, sense afany de lucre i solidari que demostra el seny català per la prevenció social i la salut. Un model del que Catalunya se’n pot sentir molt orgullosa, no envà la seva historia s’ha escrit amb aportacions importantíssimes de moltes entitats, petites i grans, que han col·laborat en donar cobertura a molts serveis que sovint l’administració no podia, i no pot, gestionar en solitari.

El mutualisme, a més, trenca la grisor de la uniformitat, fomenta la participació de la gent en l’auto-gestió dels projectes i en definitiva ajuda a definir els trets identificadors dels territoris on hi està present.

Tot això configura el missatge del que ha estat, és i vol seguir sent la Mútua de Granollers:

Una entitat propietat dels seus 18.000 socis que hi confien la seva salut i amb 150 professionals que dediquen el millor de la seva feina a oferir uns serveis sanitaris de qualitat
Una entitat arrelada al territori, propera, sensible i compromesa amb el seu entorn, la ciutat, la comarca i el país
Una entitat, en definitiva, que defensa els valors del mutualisme, des de la solidaritat interna entre els seus associats i externa amb la societat que l’envolta.

I res més, esperem que gaudeixin d’aquesta festa, de la mateixa manera que nosaltres hem gaudit preparant-la.

……..

Discurs pel 1er. Dia de la Mútua en l’acte del Teatre de Granollers en data 18/03/16

Galeria de presidents de la Mútua

Estimats presidents, Senyors Antoni Trullas i Joan Diaz; familiars dels presidents que fa uns anys ens van deixar; companys de l’actual Junta i de les anteriors; directius, treballadors i col·laboradors de la Mútua; amigues i amics, sigueu molt benvinguts a aquest acte que pretén ser molt entranyable i fins i tot un punt emotiu.

Com segurament ja sabreu, fa uns mesos vàrem iniciar una sèrie d’accions per reforçar i donar rellevància als valors del mutualisme. Ens va semblar que seria bo recordar als nostres associats i a la societat en general que la Mutua de Granollers era i és quelcom més que una asseguradora que presta serveis mèdics. Vivim en una època i tenim un entorn tremendament competitiu que sembla que només dona valor a les qüestions materials; com si només el factor “preu” comptés a l’hora d’escollir un determinat producte. I contra aquesta crua realitat, pensem que encara queda marge per recuperar i potenciar els valors de la solidaritat i de l’ajuda mútua.

Aquesta tarda-vespre podrem gaudir d’un excel·lent concert en el que hi sou tots convidats. També farem un homenatge als socis i treballadors més antics i comptarem amb l’honorable presencia del president de la Generalitat i de l’Alcalde de Granollers, entre d’altres. Serà un acte ple de símbols per destacar els trets que identifiquen a la Mutua de Granollers: qualitat i proximitat en la prestació de serveis mèdics; solidaritat interna i externa i arrelament a la ciutat, la comarca i el país.

Però si hem arribat fins al dia d’avui i ens sentim orgullosos de formar part d’aquest projecte sòlid i solvent, hem de recordar d’on venim i saber reconèixer que sense els que ens han precedit res seria com és ara. Som el que som gràcies a l’esforç, la responsabilitat i l’empenta de tots aquells que

van ser capaços de crear i desenvolupar una entitat tant complexa i alhora meravellosa com la Mútua del Carme, avui la Mútua de Granollers.

Sincerament he de dir que dubto molt que avui fóssim capaços de crear una entitat com la que en aquells anys tant difícils (principis de la dècada dels 50) van ser capaços de posar en peu una generació de granollerins als qui sens dubte tenim moltes coses que agrair.

Per això quan vàrem iniciar aquestes accions, vàrem recollir una proposta que feia anys li havíem sentit a dir en varies ocasions a l’Antoni Dachs (un antic treballador i soci que sempre s’ha mostrat actiu al costat de totes les juntes. He de dir que per mi en Toni ha estat una d’aquelles persones que més m’ha sabut traslladar els valors del que ha significat i significa la Mútua…. gràcies Toni per ser avui aquí amb nosaltres). I parlant de persones, una altre que em fa molt feliç que estigui avui entre nosaltres, és en Carlus Brossa. En Carlus, entranyable amic, fins fa poc va ser el meu vicepresident i vull que quedi constància que en tota aquesta campanya del “Som Mútua” i concretament del que ens ha portat avui aquí, va estar-ne un inspirador fidel i constant. Entre en Toni i en Carlus van fer-me obrir el pensament de que ens calia mirar al futur però sense oblidar mai les nostres arrels…

Així doncs el que ens ha portat avui aquí es la inauguració d’una “galeria de presidents”…. (després passarem a la Sala de Juntes perquè gaudiu dels retrats que l’artista granollerí Eduardo Abarca ha dibuixat…. )

Com deia al principi, el d’avui pretén ser un acte entranyable, emotiu, senzill, però és alhora un acte carregat de simbolisme i d’agraïments a tots els presidents i les seves juntes directives, no envà tots ells han estat els representants directes de tots els socis, i per tant els representants i guardians de les principals essències del mutualisme.

Per aquest motiu ens ha semblat que el lloc idoni per presenciar els quadres de tots els presidents de la Mútua tenia que ser la Sala de Juntes. Primer perquè simbolitza el lloc on els presidents i els altres directius van prendre les decisions que han construït la historia de la nostre entitat; i Segon perquè serà positiu que els futurs presidents i directius, en el moment de prendre les seves decisions tot contemplant els quadres, recordin sempre quins han estat els nostres orígens i quina ha estat la nostra evolució…

……

Abans però de passar a la Sala de Juntes, us convido a fer un petit viatge, gràcies a la col·laboració del periodista Paco Monja que m’ha ajudat molt en aquesta tasca, per endinsar-nos en la historia de la Mútua tot fent un breu recorregut per les èpoques i pels principals esdeveniments viscuts per cadascun dels nostres estimats presidents…..

1er. JOAQUIM TRULLÀS I CUNILLERA

Industrial de professió, el Sr. Joaquim Trullàs i Cunillera va formar part dels socis fundadors de la Mutualitat Nostra Senyora del Carme i va tenir l’honor de ser el primer president de l’entitat.

Corria l’any 1952. Granollers tenia només 16.000 habitants i la ciutat tot just en feia 13 havia viscut la seva pitjor guerra. Eren anys en els que mancaven molts serveis, però també van ser uns anys en que tota una generació es va posar de valent a reconstruir entorns de convivència que ajudessin a millorar la qualitat de vida d’una societat que havia patit massa. Amb pocs mitjans, però amb molta determinació, es van viure uns anys en plena ebullició i ganes de construir projectes i noves entitats. Cal recordar que en aquell mateix any començaven les primeres edicions de Radio Granollers i es va fundar el Centre d’Estudis de l’Associació Cultural. Més lluny de la Porxada, al Regne Unit va iniciar el seu regnat, la reina Isabel II; A Paris, es va reunir per primera vegada la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer, la CECA (predecessora de l’actual Parlament Europeu); i a Espanya, Berlanga va estrenar la pel·lícula “Bienvenido Mr. Marshall”.

També aquell any 1952 el Dr. Carles Vallbona va emigrar a Houston per començar una brillant carrera…

Tornant a Granollers, recordem que la primera Junta Directiva fundacional va estar formada per Carlos Font Llopart, Jaume Trasserra, Llucià Serra, Pere Canal, León Miralles, Francesc Camp Trias (avi de l’actual Secretari de la Junta, en Francesc Camp Gutiérrez), Joan Llistuella, Josep Murtra, Francesc Serra, Josep Maria Garolera i Josep Quincoces.

Durant els set anys en que el Sr. Joaquim Trullàs va estar al capdavant de l’entitat, la Mútua tenia les seves oficines al carrer Anselm Clavé número 20. En aquells temps complicats, va aconseguir posar les bases de “La Mútua” i del mutualisme ben entès, ja que sovint deia i convidava tothom a “ser apòstols del mutualisme”.

2on. CARLOS FONT I LLOPART

Notari de professió i alcalde de Granollers des de l’any 1953 a 1963, el Sr. Carlos Font Llopart va arribar al càrrec de president a partir, i mai millor dit, de la seva estreta i directa vinculació amb l’entitat, de la qual n’era membre fundador i secretari d’aquella primera Junta Directiva.

L’any 1959 Granollers tenia 20.000 habitants, mentre en el món triomfava la revolució cubana de Fidel Castro, el Dalai Lama era obligat a fugir del Tibet i es publicava el primer còmic d’Asterix i Obelix.

L’arribada a la presidència del Sr. Font Llopart va ser el resultat d’unes circumstàncies especials que es van produir amb motiu de la celebració de l’assemblea de socis celebrada el 23 de març de 1959, que van acabar amb la renúncia al càrrec del president electe el Sr. Jaume Segalés.

El Sr. Carles Font va ocupar el càrrec de president durant sis mesos i ho va fer motivat, com va dir, “pel recolzament general de la ciutat a tant destacada empresa”.

3er. FRANCESC SERRA I BARBER

Industrial tèxtil, el Sr. Francesc Serra va tenir l’honor d’inaugurar el 1965 les instal·lacions de la segona seu de “La Mútua”, situades en aquesta ocasió al carrer Santa Elisabet núm. 20. El canvi de seu va suposar un salt qualitatiu molt important per l’entitat en poder gaudir de més espai per a oferir millors serveis als mutualistes.

El mandat del Sr. Serra va coincidir amb aquella dècada dels 60 que van anomenar prodigiosa. Van ser anys de creixement en tots els sentits. Creixement demogràfic, industrial, econòmic i Granollers lògicament no en va restar al marge. Van ser els anys de la presidència de Kennedy, però també els anys en que es va construir el mur de Berlin o va tenir lloc la guerra del Vietnam. Els anys dels Beatles i de les primeres melenes…

A la Mútua del Carme, la Junta Directiva que presidia el Sr. Serra va comprar l’edifici de Can Puntes i passats uns anys va aconseguir adquirir també l’edifici de Can Pedrals, casals singulars tots dos de la ciutat que van permetre una major expansió de “La Mútua” a tots els nivells. Per primera vegada, fet important, uns quants metges van poder passar consulta a les instal·lacions de l’entitat.

4t. JAUME ORTEU I FIGUERAS

El Sr. Jaume Orteu, director tèxtil, va formar part del grup de persones que es van encarregar de portar a bon port el projecte de construcció de la que serà la tercera seu de “La Mútua” a la Plaça Pau Casals, espai en el qual ens trobem avui.

La presidència d’Orteu va coincidir en aquells anys en que s’acabava una època i començava una transició política. Anys carregats de moltes incerteses al inici, també de greus crisis econòmiques, però alhora anys amb moltes esperances per construir una societat més lliure, justa, equilibrada i prospera.

L’any 1973 Granollers tenia 27.000 habitants i va ser el de l’inici de la presidència més llarga de totes. En aquell any moria en atemptat terrorista l’Almirant Carrero Blanco; Pinochet va protagonitzar un cop d’Estat a Xile; els catalans feien cues a Perpinyà per veure la pel·lícula “El Ultimo Tango en París” i el Barça fitxava Johann Cruyff.

I tornant a l’edifici en el que ens trobem avui, cal recordar que les obres, que havien començat l’any 1972 durant el mandat del Sr. Francesc Serra, van ser inaugurades el 17 de juliol de 1977. Si el trasllat a la seu del carrer Santa Elisabet havia suposat un salt qualitatiu molt important, la nova seu va posar a “La Mútua” en el mapa de les grans entitats del sector de Catalunya. Cal destacar també que durant el seu mandat, “La Mútua” va obrir delegacions a Caldes de Montbui i a Sant Celoni.

5è. JOAN BAULENAS I VILARDELL

Empresari del sector de l’automoció, el Sr. Joan Baulenas va ocupar el càrrec de president durant tres anys, període aquest en el qual l’entitat es va obrir amb més força al món de l’empresa. Va potenciar i dinamitzar propostes com les Jornades de la Cambra organitzades per la delegació Vallès Oriental de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

Aquell any 1988 la nostra ciutat arribava als 48.000 habitants, mentre en el món Benazir Bhutto, al Pakistan, era la primera dona que presidia un país islàmic; la Unió Soviètica es retirava del Afganistan i a Madrid triomfava la “Movida” amb un Almodóvar estel·lar.

Durant el mandat del Sr. Baulenas, “La Mútua” va començar a estudiar la possibilitat de posar en marxa una Clínica, projecte que va ser recolzat àmpliament per la Junta Directiva que presidia i que va comptar amb la direcció mèdica del Dr. Ricard Blanch.

6è. ANTONI TRULLÀS I CUNILLERA

Empresari del sector de la ferreteria industrial, el Sr. Trullàs va fer realitat, entre d’altres, el projecte de la Clínica del Carme, que va entrar en funcionament l’any 1994. Durant el seu mandat, l’entitat va potenciar la seva estructura professional, va introduir nous canvis en la direcció, i va aconseguir, malgrat les dificultats, fer front a la problemàtica que va comportar en un primer moment l’absorció de la Mútua d’Accidents Laborals.

Aquells anys, els 90, vàrem viure l’eufòria de la Barcelona Olímpica, però també la important crisi que va venir a continuació. Granollers l’any 1991 ja tenia 52.000 habitants i en el món la desintegració de la URSS marcava tota una època; A Europa es signava el tractat de Maastricht; les tropes de la ONU alliberaven Kuwait i Indurain guanyava el seu primer Tour de France…

Continuant a la Mútua, l’any 1996 es va iniciar una nova fase de remodelació i equipament d’aquest edifici central amb la construcció de nous despatxos i nous serveis a la quarta i cinquena planta. També es va posar en marxa un nou Servei d’Urgències més funcional i més gran que l’anterior, amb comunicació interna amb el Servei de Radiologia, tot destacant la incorporació de nous aparells de radiodiagnòstic.

7è. JOAQUIM RAGA I GALIÀ

Empresari del sector del tèxtil, el Sr. Joaquim Raga va portar a terme una important tasca de potenciació dels serveis interns de l’entitat adreçats als socis. Una de les seves primeres gestions es va concretar en la posada en marxa de la Unitat d’Assistència al Mutualista, que va néixer amb l’objectiu d’aconseguir percebre de forma directa la visió que té el mutualista de l’entitat.

Som a les acaballes de la dècada dels 90, anys de creixement i en els que comencen a sorgir les primeres polèmiques econòmiques i polítiques per les “stock options” d’alts directius d’empreses espanyoles. També en aquell any 1998 va esclatar aquell escàndol de Bill Clinton amb la seva becària, Monica Lewinsky.

Durant els tres anys en que el Sr. Raga va estar al capdavant de “La Mútua”, es van dur a terme diferents cursos de formació i va aparèixer un nou mitjà de comunicació de caràcter intern de gran utilitat, “La Mútua – Butlletí del mutualista”, que encara es publica amb gran acceptació per part dels socis. També es va impulsar el canvi de la imatge corporativa de l’entitat, que encara és vigent a dia d’avui, obra del dissenyador granollerí Vicenç Viaplana.

8è. JOSÉ ANTONIO CABRERA SÁNCHEZ

Vinculat durant molts anys a diverses entitats bancàries, on va fer les tasques de responsable de recursos humans, el Sr. José Antonio Cabrera, persona popular i ben coneguda a Granollers pel seu tarannà, va potenciar l’arrelament de l’entitat amb la ciutat i la comarca.

Granollers comptava en aquell any 2001 amb 54.000 habitants i van ser anys de molt creixement demogràfic i econòmic, però en el món aquell any va estar marcat pel terrible atemptat terrorista contra les “torres bessones” que va provocar prop de 3000 morts; l’any en que la pesseta va deixar pas a l’Euro i l’any en que la primera pel·lícula de “Harry Potter” triomfava als cinemes.

Durant el mandat del Sr. Cabrera, concretament l’any 2002, es van celebrar els actes del 50è aniversari de la Mútua amb diversos actes socials i culturals de gran nivell que van constituir una bona oportunitat per donar a conèixer la història de l’entitat.

Finalitzats els actes commemoratius, el 2003, “La Mútua” va ser distingida amb el Premi de la Generalitat a la Innovació i el Progrés en Assegurances, un guardó que van rebre en nom de l’entitat al Palau de la Generalitat el Sr. Cabrera i d’altres representants de l’entitat.

9è. JOAN DÍAZ I JOSÉ

I arribem al darrer president al que em referiré, i permeteu-me que ho faci des de la proximitat per haver format part de totes les seves juntes…

M’estic referint al Economista i Auditor de comptes, el Sr. Joan Díaz i José.

L’amic Joan va portar a terme al capdavant de l’entitat una intensa activitat que es va traduir en uns quants fets de gran rellevància.

L’any 2003, any en el que va iniciar el seu mandat, va començar amb aquella guerra (que en van anomenar preventiva) al Irak i va acabar amb l’etapa de 23 anys de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat de Catalunya. La presidència d’en Joan va coincidir en uns anys molt contradictoris en els que es va passar del creixement econòmic més gran a la pitjor de les crisis conegudes.

Durant els seus nous anys al capdavant de l’entitat, “La Mútua” va inaugurar i posar en marxa el nou Centre de Medicina Avançada del Vallès (Cemav), tot un referent dins del camp de la sanitat i es va portar a terme l’absorció de la Mutualitat Montseny Benèfic d’Arbúcies i de la Mutualitat MEPS amb seu a Barcelona.

A destacar tanmateix, entre d’altres coses, que durant el seu mandat es va proposar i aprovar el canvi del nom de l’entitat, que ha passat a denominar-se, com tots saben, Mútua de Granollers.

………..

I fins aquí el recorregut dels presidents, el recorregut a tota una historia col·lectiva, forjada per unes persones compromeses, responsables, entusiastes i lluitadores que van creure, construir, desenvolupar i fer créixer un projecte magnífic com és i ha estat la Mútua del Carme, la Mútua de Granollers.

Granollers tenia 16.000 habitants quan es va fundar la Mútua i al cap dels més de 63 de vida, la ciutat ha crescut fins els 60.000 habitants. I, mentrestant, la Mútua s’ha anat fent gran fins arribar als prop de 18.000 associats. Ciutat i Mútua, Mútua i Ciutat, han caminat juntes i han crescut juntes…

Estimats presidents i estimats membres de les seves juntes directives, en nom propi i en el nom de la Junta directiva actual, gràcies… moltes gràcies per haver conduït de forma brillant aquesta entitat fins on l’hem trobat els que hem agafat el vostre relleu.

I ara si, passem a la Sala de Juntes i descobrim la Galeria dels Presidents mentre aixequem una copa de cava per desitjar un futur per la Mútua tant bo com els anys que ens han precedit…

Moltes gràcies !!!

…..

Discurs per l’acte d’inauguració de la Galeria de Presidents de la Mútua de Granollers, en data 18-03-16

El tortell de Reis de Can Bretxa, si us plau !

Com cada any vaig anar a buscar el tortell de reis a Can Bretxa, perquè es el que més èxit te entre la familia i perquè de tant en tant m’agrada entrar a aquell forn i recordar l’estimat i enyorat Joan.

Recentment hem tingut coneixement de que l’empresa Bretxa ha canviat de propietaris i per suposat no hi tinc res a dir, ens el contrari, però em va saber greu comprovar, quan en arribar el moment de coronar al afortunat amb la figureta i llegir aquell tradicional rodolí, que en el targetó ja no hi figurava el logo de Can Bretxa.

Vaig pensar que aquell canvi no calia, que era com una manera de voler esborrar l’història ciutadana, però també vaig pensar que per més que facin, per mi sempre serà el tortell d’en Joan, de l’estimat i enyorat Joan Bretxa.

….

Post publicat al meu Facebook en data 08-01-16

Pla de xoc o com començar malament

M’he quedat esparverat quan he llegit el Pla de Xoc que Junts pel Si ha presentat a la CUP per aconseguir la investidura del president Mas. No es que no estigui d’acord amb els propòsits dels 20 punts del Pla, sinó que la majoria son inassumibles per l’economia precària de la Generalitat. Per tant, comencem malament si del que es tracta es de fer un brindis al sol per satisfer als votants cupaires. Tanmateix, donar falses esperances a la gent que està patint els efectes devastadors de la crisi, es molt negatiu. Als ciutadans se’ls hauria de tractar com a sers intel·ligents als que no cal enganyar-los per aconseguir els seus vots.

Parlar d’un salari mínim interprofessional de 1.000€ mensual; aprovar la dació en pagament de les hipoteques; reduir a la meitat les llistes d’espera de les visites mèdiques o garantir el 100% de la dependència, es parlar en somnis. Que a tots ens agradaria poder-ho aconseguir està clar que si, però es totalment inviable avui per avui.

Comencem malament llençant falses expectatives que només generaran frustació. Comencem malament si pensem construir la Catalunya independent des de posicions demagògiques i populistes.

Perquè no comencem amb un Pla de Xoc basat en el rigor i el treball, aprovant messures realistes i que incentivin la creació de llocs de treball ?. Després, un cop l’economia ho permeti, només llavors, ens podrem permetre aplicar les messures que persegueixin un millor repartiment de la riquesa. Si comencem la casa per la teulada, potser aconseguirem tenir president ben aviat, però quin futur ens espera ?…

….

Post publicat al meu Facebook en data 05-12-15

Sumant Junts

Aquest lema ha simbolitzat molt encertadament el 50è aniversari de la Fundació Vallès Oriental que ahir va cloure tot un seguit d’actes amb un brillant concert d’en Claudi Arimany.

50 anys sumant junts es l’història solidària d’un grup de pares i mares que van unir-se per crear la primera escola que va acollir a Granollers i el Vallès Oriental 6 nens i nenes amb discapacitat intel·lectual. Des d’aquell primer pas fins avui, creant complicitats i sumant junts, amb la ciutat de Granollers, amb els pares i mares que es van anar rellevant, amb les administracions i amb la participació dels professionals que han gestionat tot el procès, s’ha aconseguit la realitat d’una Fundació que acull a més de 400 persones, essent un dels referents a Catalunya en el camp de la discapacitació intel·lectual.

Això passava dissabte al vespre, però es que el divendres, la ciutat, com ho fa sempre, bategava amb un munt d’activitats amb el mateix denominador comú de “sumar junts”: a la Parròquia de St. Esteve, en un sopar a benefici de Caritas, desenes de persones, sumant juntes, es van trobar per solidaritat amb els més necessitats; Òmnium Cultural del Vallès Oriental, sumant junts, celebrava a la Sala Tarafa el seu certament anual de les lletres catalanes; començava la 4a. edició del Festival de cinema Fantastik de Granollers, un certamen que va agafant força gràcies a la iniciativa d’un grup de joves que, sumant junts, creuen en una ciutat culturalment viva, plural i diversa; i es presentava l’actuació que en Pep Bou farà pel col·lectiu “Entre Mares”, en una altre iniciativa d’un grup de mares que, sumant juntes, estant fent front al càncer infantil.

I tot plegat en una setmana en que la Federació de mutualitats de Catalunya va celebrar a la nostra ciutat unes jornades per compartir mètodes de gestió i valors solidaris de l’economia social.

En totes aquestes realitats, el sumar junts ha estat i segueix sent fonamental. Aquells pares i mares que fa 50 anys van unir-se per tirar endevant la primera escola per a discapacitats intel·lectuals en son l’exemple més evident de que anant junts es poden aconseguir totes les fites que volguem posar-nos per devant.

…..

Post publicat al meu Facebook en data 29-11-15

Vallbona, Bacarach & Granollers

Tinc ganes d’escriure sobre la nit màgica que vàrem viure ahir divendres a Granollers. Va ser una nit carregada de bones vibracions, de grans emocions i de molts agraïments. Una nit, en definitiva, positiva, d’aquelles que segurament ajuden a estimar una mica més i en la que fins i tot la salud en surt reforçada.

Tot va començar a les 19:00 en una Sala Tarafa vestida de gala, plena de gom a gom, per retre un homenatge molt sentit a la figura del Doctor Carles Vallbona que ens va deixar fruit d’una llarga malaltia aquest passat mes d’agost. Va ser un acte senzill pero molt emotiu, en el que estic segur tothom va sortir-ne amb energies renovades. Perquè si, com diria el mateix Vallbona, la salud necesita que la vida la vivim amb amor i ahir, creieu-me, vaig veure i notar molt d’amor en aquella sala. Amor en forma d’agraiments sincers de molts granollerins i de molts familiars i amics, cap aquest gran home, menut, alegre, enèrgic i vital que va ser en Carles Vallbona.

Pero la nit encara guardava moments plens d’energia positiva. De la Sala Tarafa vàrem anar al Casino per presenciar un dels concerts del 43 Cicle de Jazz i de nou les emocions i els agraïments van omplir la Sala Joan Bretxa i es que la musica de Burt Bacarach, interpretada de forma extraordinària per Laura Simó Quintet, ens va fer passar una estona deliciosa.

I mentre escoltava les melodies i les lletres del gran Bacarach, que ens parlen gairebé totes d’amor, pensava amb en Carles Vallbona i amb Granollers. M’imaginava a l’amic Carles a la ciutat de Houston, anant amunt i avall amb el seu cotxe atrotinat escoltant per la radio les melodies d’en Burt Bacarach, un altre gran home – de la seva generació – que també ho ha donat tot per la seva professió i per fer-nos la vida més agradable. I pensava en Granollers, la meva estimada ciutat, que de tant en tant sap trobar i organitzar moments senzills, però molt delicats i positius.

Gràcies Vallbona, gràcies Bacarach, gràcies Granollers !

…..

Post publicat al meu Facebook en data 24-10-15

No ens enganyem, si es vol prescindir de l’Artur Mas, es prescindeix de CDC

Reconec que no entenc que des de les formacions independentistes es veti a Artur Mas, quan ha estat el president de la Generalitat que més s’ha compromès i més ha arriscat per portar el procés sobiranista fins cotes inimaginables només fa 5 anys.

Entendria, en canvi, que la CUP mantingués que no pot pactar amb Junts pel Si, perquè incorpora 30 diputats convergents. Aquest posicionament seria més coherent i no concentraria el debat en una sola persona, la mateixa que precisament és més atacada per les forces polítiques i mediàtiques que defensen l’immobilisme del Estat espanyol.

Ho entendria, ho trobaria més coherent, però ens abocaria inevitablement a unes noves eleccions ja que Junts pel Si, sense CDC + la CUP no sumarien cap majoria.

Agradi o no a l’esquerra radical, el procés cap a la independència s’ha de construir de forma transversal, sumant-hi totes les opcions polítiques i, just en aquest moment, pretendre apartar als convergents, em sembla un error estratègic monumental.

Per tant, no ens enganyem, no es només Mas el que desagrada a la CUP, es Convergència Democràtica de Catalunya en la seva totalitat i això es tant com qüestionar no tan sols a una persona, per més important i significativa que pugui ser, sinó a tots els seus milers de militants, seguidors i votants, i això considero ja es més difícil d’acceptar, per no dir impossible.

No ens enganyem, si es vol prescindir de Mas, es prescindeix de CDC i llavors la suma és queda curta…

….

Post publicat al meu Facebook en data 02-10-15

De nou, el referèndum és la solució

Una vegada més ningú perd i tothom guanya. Una vegada més la miopia politica apareix com la principal aliada per amagar-se darrera d’uns arguments impropis d’una societat democràtica.

Que els vots favorables al Si (JxSi + CUP) no han superat el 50% és una evidencia, per tant l’objectiu de guanyar en vots no s’ha assolit. Cal reconèixer, per tant, que el resultat no legitima per poder tirar pel dret amb una DUI si l’Estat no hagués acceptat el resultat.

Però també és una evidencia que els partits que clarament defensaven el No (C’s + PP + PSC) tampoc han assolit la majoria absoluta. Voler sumar al seu posicionament inequívoc els vots de CSQP i Unió és aventurar-se molt, i més quan els seus principals líders no han acceptat situar-se en cap dels dos blocs.

Tanmateix, és una evidencia que avui tenim un parlament amb més diputats independentistes que mai havíem tingut, com també ho és que, tot i així, aquestes forces polítiques necessiten dialogar tant amb el govern del Estat com amb la Unió Europea i la Comunitat Internacional.

Aquestes eleccions han evidenciat que Catalunya és plural i que cal seguir treballant per la democracia i el respecte al dret a decidir. El resultat no ha estat prou clar, ni per concloure que l’independentisme ha guanyat la legitimitat per la secessió, ni perquè les forces unionistes considerin que l’independentisme ha perdut i, per tant, s’ha desactivat.

Des del meu punt de vista estem on estàvem, pendents de resoldre el conflicte a través d’un referèndum pactat i vinculant. Això sí, amb una diferencia rellevant, la societat ha volgut donar un mandat clar i contundent perquè la majoria absoluta del parlament treballi perquè aquest referèndum sigui una realitat.

Faria be el govern espanyol i les principals forces polítiques unionistes que acceptéssin el diàleg i afrontesin sense pors i amenaces un debat seré i constructiu que permeti que tothom pugui expressar-se amb llibertat. Només així posarem fi a aquest desencontre que ara mateix segueix sense solució.

….

Post publicat al meu Facebook en data 29-09-15

Falten poques hores perquè els indecisos deixin de ser-ho

Amics, arriba l’hora de la veritat, l’hora en que els matisos prenen forma definitiva i els grisos passen a ser negres o blancs. Som cridats a les urnes per decidir el futur de Catalunya en les eleccions més importants que mai hem viscut, l’hora en que els dubtes passin a ser certeses està al caure.

I en aquest moment tant transcendent i tant íntim, seria bo que fóssim capaços de recordar d’on venim i especialment de pensar cap on volem anar. Seria bo que recordéssim als nostres avantpassats, el que van fer per tots nosaltres i seria bo que penséssim en el país que ens agradaria que trobessin els nostres fills i nets quan nosaltres faltem.

Però sobretot, sobretot, seria bo que en aquest moment tant íntim i definitiu, fóssim capaços de decidir lliurament, sense fer cas a les amenaces, ni deixar-nos portar per la corrent majoritària que potser ens envolta. Votem el que votem, fem-ho en consciencia, que mai tinguem que penedir-nos de no haver estat valents i conseqüents amb els nostres pensaments.

….

Post publicat en el meu Facebook en data 26-09-15

Als guardians de les velles essències de la democràcia

Tinc amics que sempre s’han posicionat a l’esquerra, militants del PSC, del PSUC o d’IC. Amb alguns d’ells puc dir que seguim sent molt amics, amb els que hem compartit moltes vivències i amb els que tot i la discrepància politica hem sigut capaços de construir una convivència molt sana. Confesso que fins i tot fa molts anys, parlo dels anys 70 i 80, em van fer sentir que aquella esquerra, forjada en la lluita contra el franquisme, era la principal guardiana de les autèntiques essències de la democràcia.

Reconec que aquella esquerra va ser fonamental en els anys de la transició i especialment a Catalunya el seu paper integrador, sobretot en els ajuntaments, va permetre la normalització de l’ús del català i en general de tota la cultura catalana.

Avui, però, estic desconcertat perquè no puc entendre la posició d’aquesta esquerra que o be no admet directament el dret a decidir dels catalans o, si ho fa, la supedita a la modificació – si o si – de la Constitució.

On estan aquelles essències que guardaven ?, aquelles essències defensades pel mateix Felipe Gonzalez i Perez Rubalcaba (Suresnes, any 1974) que respectaven el dret a l’autodeterminació dels catalans ?

Perquè, puc entendre i respectar les opinions legítimes a favor del No a la independència de Catalunya; fins i tot puc entendre, que no compartir, que en campanya s’utilitzi la por per reforçar l’opció del No; entenc i comprenc perfectament la gent que defensa una tercera via, que segurament hagués resolt molts malsdecap, però em fa molt mal i em preocupa moltíssim que especialment aquella esquerra negui el dret a decidir quan aquest dret ha estat reivindicat de forma pacifica i exemplar per més de dos milions de persones.

Sovint escolto arguments del PSC, PSOE, IC o Podemos, quan segurament senten remordiments històrics, que aquest dret a decidir existeix, però que depèn inevitablement de que la Constitució espanyola pugui modificar-se, ja sigui per obrir-la a una Espanya federal (PSC-PSOE) o perquè s’autoritzi un referèndum (IC – Podemos). Però jo em pregunto i els hi pregunto: si després del 27S queda demostrat que els votants catalans han decidit per majoria absoluta a favor dels partits i coalicions que defensen la Independència, haurem de seguir depenent de la modificació d’una Constitució que sabem tots no es modificarà mai ?.

Si això pasa, que passarà, que diran aquells guardians de les essències democràtiques ?.

Com podrem, i com podran tolerar aquells vells amics demòcrates, que una amplíssima majoria dels catalans vulguin exercir per damunt de tot aquell dret a decidir i en canvi se’ls hi negui reiteradament ?. Com es podrà seguir gestionant aquest país sabent que una gran part de catalans (segurament per sobre dels 2 milions) no sent com a propi un Estat que no li reconeix el dret bàsic a l’autodeterminació ?.

En tot aquest procés per la sobirania de Catalunya he trobat a faltar, i molt, la complicitat d’aquella esquerra amb la que tot i no compartir molts dels seus postulats, reconeixia en ella els valors més preuats de la democracia. Que diferent hagués estat tot si aquells vells amics haguessin obert el pot d’aquelles essències guardades i s’haguessin posicionat a favor del dret a decidir. Com m’hagués agradat debatre amb ells el Si, el No o la tercera via. Com m’hagués agradat constatar que aquella esquerra podia ser diferent a la dreta espanyola amb la que, ja se sabia, seria impossible arribar a cap acord.

….

Post publicat en el meu Facebook en data 06-09-15