Passem pàgina però sense oblidar la resta del llibre !

Segurament el que diré pot semblar que es nedar contracorrent, però tot i així soc dels que penso que no tot es blanc o negre. Em preocupen aquests temps en els que es vol fer política sense política, temps en els que sembla que estigui mal vist negociar i dialogar. Lo del peix al cove o allò de fer el “Puta i la Ramoneta” s’ha denostat tant, que sembla que només valguin els principis ideològics sense posibilitat de matisos.

 Segurament se’n va fer un gra massa de les ambigüitats i avui dia la gent demana més claredat en els plantejaments d’uns i altres, però malgrat tot, negar tot allò de positiu que van aportar les tactiques posibilistes de CiU o del PSC, tampoc em sembla just.

 Per tot plegat, en el moment històric del trencament de la federació de Convergencia i Unió, del moment de posicionar-me sense fisures al costat del president Mas i del procés sobiranista, no puc oblidar-me de tot allò de bo que els companys i amics d’Unió han aportat a la federació i a la política catalana.

 Segurament era previsible aquest final vistes les importants diferencies que ens separen, però tot i així no puc deixar de reconèixer que l’enorme talent polític de persones com en Duran Lleida han fet un gran servei a Catalunya i ho dic des del coneixement de causa directe, doncs el Grup Parlamentari de CiU al Congres, liderat per en Duran, ha estat sempre al costat de molts col·lectius professionals i socials i gràcies a aquell esforç negociador que ara sembla que estigui mal vist, s’han aconseguit resoldre moltes situacions conflictives.

 Passem pàgina, segur, però fem-ho sense renegar de la resta del llibre !

…..

Post publicat al meu Facebook en data 18-06-15

Eleccions, sentiments i agraïments

Després dels resultats electorals és lògic llegir en el Facebook molts missatges de felicitació per tots aquells que han guanyat clarament als seus pobles. A Granollers hem de felicitar molt especialment a Josep Mayoral que, en contra de la tendència a la baixa de la seva formació política, ha revalidat la majoria absoluta, amb increment de vots i de percentatge. També he llegit molts missatges destacant, entre d’altres, els bons resultats dels alcaldes de Les Franqueses o La Garriga, que podran revalidar les seves alcaldies. Tanmateix he vist molts missatges destacant l’ascens d’ERC o l’entrada a molts municipis de les CUP o Ciutadans…

Però en aquest post vull expressar, des de l’enyorança dels temps en que jo també vaig presentar-me a les eleccions, els meus sentiments vers totes aquelles persones que han decidit formar part d’una candidatura, sigui quina sigui. A tots ells, agrair-los-hi la seva generositat i empenta per voler millorar la seva ciutat. Soc dels que penso que la política, diguin el que diguin, és una tasca imprescindible per la democràcia i son molts més, infinitament més, els que actuen amb honorabilitat, que aquells que han buscat un enriquiment personal.

….

Post publicat en el meu Facebook en data 25-05-15

Ciutat Morta, crítica viva

Si després de tots els judicis veiéssim el vídeo amb els arguments d’una sola de les parts, tothom dubtaria de les sentencies.

Perdoneu-me, ser que aquest argument va contracorrent, però penso sincerament que és un perill posar en dubte tot un sistema judicial després de visionar un vídeo que ha estat molt ben elaborat però que sens dubte ho ha estat fet prenent clarament partit per una de les parts.

Que ens generi dubtes un procés judicial i que ens repugnin els maltractaments de les policies ho puc entendre, però que un documental de 120 minuts mereixi més credibilitat que la feina d’infinitat d’hores i hores de jutges, fiscals, forenses, advocats i procuradors, em sembla d’una frivolitat i d’una demagògia molt perillosa.

Entenc que es pretengui reobrir el cas i que es segueixi insistint i pressionant per tal de que el suposat testimoni o autor dels fets aparegui, però considero molt perillós que la ciutadania jutgi els fets només per la visió d’un documental de part i, per contra, es deixi entreveure la sospita per sobre de tot el sistema judicial.

…..

Post publicat en el meu Facebook en data 24-01-15

El comerç de ciutat està en perill?

Sembla ser que demà diumenge obrirà de forma definitiva i per tots els dies festius, La Roca Village. També he llegit que aquest centre comercial ha ofertat 300 nous llocs de treball…

Segurament per molta gent una cosa i l’altre significaran notícies positives. Els uns perquè pensaran que tindran a l’abast un espai lúdic obert més dies i els altres perquè potser obtindran un lloc de treball.

Però també per molta altre gent, aquest fet serà viscut amb preocupació pel què pugui significar per la consolidació d’un model comercial que posa clarament en perill el comerç de proximitat dels nostres pobles i ciutats.

En la dècada dels anys 90 em va tocar viure un moment excepcional pel comerç granollerí. Des de l’Ajuntament vaig ser testimoni directe de la revolució comercial que va liderar Gran Centre i, en aquell context generador d’il·lusions va sorgir el projecte “amenaçador” de La Roca Factory (actual Village). Ho recordo perfectament com un malson que, malgrat tot, lluny de fer-nos defallir, va servir de reactiu i d’una nova motivació per creure més i més en les possibilitats del model de “ciutat, cultura i comerç”.

En aquell moment vaig tenir el convenciment de que centres com La Roca Village, més enllà de poder-nos omplir les ànsies consumistes, poques coses positives ens podrien aportar. I avui, quan estan apunt d’obrir tots els diumenges no puc més que recordar aquells anys 90 i des de la nostàlgia tornar a manifestar que no m’agrada gens aquest model i que em segueix preocupant per tot el que pugui significar per la destrucció del teixit comercial de proximitat que ajuda a cohesionar els centres i barris de les nostres ciutats.

Tot i així, i seguint en el record d’aquells anys, confio que aquest fet que alguns podem viure-ho negativament, servirà de motivació per una nova reacció de les associacions comercials i administracions publiques per tal de, més enllà de entussodir-se lluitant contra una corrent lliberalitzadora imparable, treballar per l’impuls renovat en totes les accions que ajudin a desenvolupar més i millor el sistema comercial que dona vida als nostres pobles.

…..

Post publicat al meu Facebook en data 26-04-14

Que li passa a Messi ?

No puc citar la font perquè el que us diré ho vaig sentir en un sopar en el que el convidat era un ferm opositor a l’actual Junta Directiva del FC Barcelona i va dir que s’expressava “of the record”. Es tracta d’una argumentació sorprenent que quan la vaig sentir vaig pensar que era exagerada i provablement inspirada més per les ganes de criticar als actuals dirigents que no per la realitat. El que passa, però, és que després d’aquell sopar, l’actitud desconcertant d’un Messi passiu, lent i apagat, m’ha fet pensar en que, potser si, tota aquella sospita no es tant esbojarrada…

La trama explicada està relacionada amb Qatar i la magnífica relació mercantil entre el Barça i la monarquia d’aquell país àrab.

Sembla ser, es va dir, que el Paris Saint Germain, propietat de la monarquia Quatarí, vol fitxar Messi per una fortuna, diners que la Junta del Barça aprofitaria per pagar bona part del nou estadi. Això, que no podem saber si es cert o no, es veu que circula per l’entorn de la família Messi, que, tot s’ha de dir, no vol marxar de Barcelona…

Rocambolesc?, segurament, però explicaria força be la situació desconcertant de l’ídol barcelonista… Com dirien els italians, “si no ne vero, e ben trobato”…

….

Post publicat al meu Facebook en data 17-04-14

Democràcia sense por

Vaig créixer políticament parlant fent costat a les tesis de Jordi Pujol, quan ens deia que per d’amunt de tot teniem que preservar la convivència de les diferents sensibilitats dels que vivíem i treballàvem a Catalunya. Eren temps de pactes, de construcció de l’Estat de les autonomies, temps en els que teniem encara esperances d’aconseguir un bon encaix de Catalunya dins d’un Estat que sabés entendre i respectar el fet diferencial de la nostre nació.

Hem de reconèixer, però, que tot aquell platejament, amb el pas dels anys, s’ha esgotat i sigui per accions o per omissions dels uns o dels altres, hem arribat a la segona dècada del segle XXI amb una societat catalana que, en gran part, ha dit prou a mantenir un statu quo que imposa un finançament clarament insuficient i que no reconeix adequadament la seva llengua i la seva cultura.

Així les coses, negar l’evidencia emparant-se amb la cuirassa de les lleis no és una bona solució. La Constitució ja sabem el que diu, però en democràcia el be més preuat, per d’amunt fins i tot de les lleis, és respectar la voluntat del poble. Milers i milers de catalans van sortir al carrer per demanar primer el dret a decidir i després la independència; totes les enquestes que en els darrers anys s’han fet a Catalunya han demostrat que una folgada majoria demana poder votar per decidir el seu futur polític i, per tant, no hi ha cap altre sortida acceptable que deixar que la gent pugui expressar lliurament la seva opinió.

Puc entendre que aquesta situacio posi a prova aquella convivència a la que Jordi Pujol sovint apel·lava; puc entendre que hi hagin persones a les que els hi costi d’assimilar, però prohibir la consulta que el president Mas va anunciar ahir, encara agreujaria més les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol.

Per tot plegat, a la pregunta que es pretén formular, dic Si a la democràcia i Si al dret a decidir i No a la intolerància i No a la política de la por.

….

Post publicat al meu Facebook en data 13-12-13

Catalunya si que té sentit

Soc conscient de que el que escriure en aquesta nota no agradarà a tothom. Soc conscient que una part dels 454 amics del Facebook no están a favor, ni de bon tròs, amb el procès sobiranista de Catalunya. També imagino que a uns altres els agradaría un procés molt més accelerat que el que jo contemplo i, per tant, tampòc estarán d’acord amb el que escriuré… a tots, però, vull dir-vos que ens cal molta serenor per afrontar els propers temps. La Catalunya lliure que m’agradaria ajudar a construir hauria de substentar-se sobre la base de la tolerancia ideològica i del respecte per la procedencia de tots els que hi viuran, sense oblidar-nos que el nou Estat que anhelem, algun dia, formarà part de la Unió Europea on compartirem molts projectes amb tots els altres països veïns i amb els que mantindrem, amb tota seguretat, excelents llaços econòmics, comercials, socials i culturals.

 No ens ho possaran gens fácil, ja ho hem notat, i seguirà essent així molt de temps, però no per això hem de caure en les provocacions, ni provocar-ne nosaltres. Penso que els que vivim a Catalunya, compartim o no aquests anhels, hem de seguir essent un exemple de convivencia. Estic convençut de que si no ens movem del camí del civisme, allunyats de qualsevol tipus de violencia física o verbal, mostrarem al món que Catalunya si que té sentit !talunya lliure que m’agradaria ajudar a construir hauria de substentar-se sobre la base de la tolerancia ideològica i del respecte per la procedencia de tots els que hi viuran, sense oblidar-nos que el nou Estat que anhelem, algun dia, formarà part de la Unió Europea on compartirem molts projectes amb tots els altres països veïns i amb els que mantindrem, amb tota seguretat, excelents llaços econòmics, comercials, socials i culturals.
No ens ho possaran gens fácil, ja ho hem notat, i seguirà essent així molt de temps, però no per això hem de caure en les provocacions, ni provocar-ne nosaltres. Penso que els que vivim a Catalunya, compartim o no aquests anhels, hem de seguir essent un exemple de convivencia. Estic convençut de que si no ens movem del camí del civisme, allunyats de qualsevol tipus de violencia física o verbal, mostrarem al món que Catalunya si que té sentit !

….

Post publicat al meu Facebook en data 09-09-13

Independència i Convivència

La contundent resposta d’una bona part del poble català a la convocatòria de la manifestació de l’11 de setembre confirma que el camí de la independència per Catalunya s’ha iniciat. No se sap quan temps haurà de passar per arribar al final de trajecte, ni quants entrebancs s’hauran de superar, però sembla evident que el sentiment sobiranista ha calat molt fort en gran part de les dones i homes d’aquest país.

Les raons que avalen aquest posicionament son diverses. Des de les històriques i culturals a les més pragmàtiques i econòmiques. Tanmateix en els darrers anys ha ajudat molt a la causa independentista les pèssimes relacions amb l’Administració de l’Estat i la manipulació continuada i difamatòria de la caverna mediàtica espanyola, de tal manera que la tradicional mentalitat pactista de molts catalans ha evolucionat fins arribar al convenciment de que no hi ha res a fer, de que entendre’s amb Espanya és impossible, i de que el millor per Catalunya és emprendre el llarg i complicat viatge secessionista.

Segurament hauran de passar anys fins que ho veiem. Abans caldrà que una majoria encara més amplia de ciutadans s’acabi convencent d’emprendre aquest mateix camí; els partits polítics hauran de saber travar aliances entre ells i amb la societat civil organitzada; ens caldrà saber resistir i ser pacients i, tot això, sense perdre la cohesió interna, element clau per seguir essent un gran país. Sens dubte Espanya ens ho posarà molt difícil i la seva reacció política i social serà molt agre. La comunitat internacional, d’entrada, no ens ajudarà gens i farà costat a la diplomàcia espanyola. Una reacció i l’altre ja la podem donar per descomptada, però el més preocupant i que hauria de requerir una atenció més especial, serà salvaguardar la convivència interna del poble català.

El procés per aconseguir la independència molt probablement hagi iniciat un camí sense retorn; haurem d’aprendre a conviure durant molt temps amb la incomprensió i el menyspreu de tots aquells que no ens voldran reconèixer, mai, el dret a decidir i, mentrestant, des de les posicions sobiranistes caldrà trobar aliances internacionals i saber donar resposta a totes les problemàtiques legals i econòmiques que permetin la viabilitat d’un nou Estat d’Europa, però tant o més important serà saber cuidar amb molta cura i humilitat les relacions amb tots aquells catalans que encara no veuen factible o, senzillament, no estan d’acord amb la separació de l’Estat espanyol. Penso, per tant, que serà imprescindible, dins de les tasques a desenvolupar al llarg de tot aquest procés, emprendre una enorme tasca pedagògica, plural, oberta i participativa que expliqui molt be les raons sobiranistes, de tal manera que ningú pugui sentir-se exclòs per raons de la seva ideologia o procedència. S’ha d’evitar, com sigui, que el preu per aconseguir la independència sigui la fractura social. Quan arribi el dia esperat no tothom hi estarà d’acord, és evident, però com a mínim hauríem d’aspirar a que les persones que no creguin amb aquest mateix objectiu, l’acceptin amb tolerància i, sobretot, tinguin la tranquil·litat de que aquest nou Estat d’Europa que es dirà Catalunya, sabrà acollir-los sense diferencies.

…….

Article llegit a Ràdio Granollers en data 12/09/12

Encara que sembli impossible, no tot va malament !

Fa dies que donava voltes a escriure un nou article per El 9Nou, però no acabava de trobar la font d’inspiració. No volia sumar-me a la corrent híper negativa que ens envolta en aquests temps tant complexes que ens ha tocat viure, doncs soc dels que penso que tants missatges negatius acaben minant la moral col·lectiva i frenen moltes iniciatives que podrien ajudar a redreçar la situació.

No es tracta de voler amagar el cap sota l’ala, però parlar contínuament de corrupció, de crisi econòmica o d’espionatges fraudulents, acaben per ocultar altres actituds i activitats positives que, encara que sembli impossible, també existeixen…

Estan així el meu estat d’ànim, vaig tenir la sort d’assistir aquest passat divendres a un dinar que els organitzadors de la Mitja Marató van oferir als patrocinadors, entitats i ajuntaments que col·laboren amb aquest gran esdeveniment esportiu que cada primer diumenge de febrer es desenvolupa entre Granollers i La Garriga. I em ve molt de gust dir que la trobada va ser un gran signe positiu que demostra que no tot va malament i que de la col·laboració publica – privada poden sorgir grans projectes.

Tanmateix, quan les coses es fan amb entusiasme, creativitat i rigor, com des de fa 27 anys l’equip que lidera en Toni Cornellas ens demostra any a any, els projectes acostumen a prosperar… vet aquí un altre signe positiu.

I per últim, tinc ganes d’explicar que a la mateixa trobada, alguns empresaris presents, com en Josep Maria Lloreda de KH7, o en Jordi Pujadas i l’Hèctor Anoro de Produccions Planetàries, van explicar-nos des de com distribuir el conegut desengreixant a sud Amèrica o a la Xina, fins com editar un espot amb tecnologia 3D per la famosa beguda Red Bull. Uns i altres, entre bons propòsits i grans realitats, van demostrar-nos que, malgrat tots els mals dels nostres dies, encara hi ha gent que segueix creant i innovant.

No vull pecar de negar les evidències pessimistes que ens envolten, però vull reivindicar l’urgent necessitat de difondre, a través dels mitjans de comunicació, de les nostres converses privades entre amics, familiars o a la feina, tot allò que va be, perquè a mi em sembla que per que puguem recuperar-nos d’aquest mal son, cal saber injectar optimisme i vendre il·lusió.

Ja ser que amb això no n’hi haurà prou, que cal solucionar moltes coses, que cal denunciar, reivindicar i exigir molts canvis legislatius, econòmics i socials, però també ens cal, i molt, saber valorar i manifestar el que tenim, els nostres valors col·lectius i solidaris, la nostra creativitat i el nostre enginy. Parlar de la Mitja Marató, o d’en Lloreda o de les Produccions Planetàries, costa molt poc i fa molt be… ho proveu? !

…..

Article llegit a Radio Granollers en data 25/02/2013

Sense democràcia no tenim futur

La majoria d’observadors polítics alerten de la baixa qualitat democràtica dels sistemes polítics europeus, mentre els ciutadans vivim cada cop més indignats per les falses promeses de tots aquells polítics mediocres que deuen pensar que tots som una colla d’ignorants.

No m’estranya, per tant, que la democràcia de la vella Europa estigui sota mínims, amb un president itàlia que no ha estat refrendat per les urnes i amb els governs de mig continent intervinguts, tutelats o vigilats per no se sap ben be qui… L’equació matemàtica sembla perfecte i alhora diabòlica: la mediocritat porta a les falsedats i aquestes a la intervenció i, conseqüentment, a la pèrdua de la sobirania popular.

I en aquestes estem quan ja se senten veus que albiren un president Rajoy amortitzat políticament – podríem dir que cremat per les seves descomunals falses promeses – mentre s’apunta una solució tipus Mario Monti per Espanya, amb la candidatura dirigida des de Bruseles a favor de Josep Piqué, que es qui ens hauria de treure de la crisi amb ma de ferro i sota els dictats dels Mercats, la Merkel i el Sum Sum Corda…

Potser és la solució, no ho ser, però del que no hi ha cap mena de dubte es de que, si això passa, serà la demostració evident de la incapacitat de la nostra classe política de deixar de mirar-se el melic i de buscar només els rendiments electorals immediats. Serà la demostració palpable de com la mediocritat ens haurà portat a la reuina econòmica però també a la pobresa democràtica, que no ser que és pitjor…

On estan els polítics estadistes capaços de forjar acords transversals que puguin facilitar, perquè no, governs d’unitat que ofereixin seguretat i confiança a dins i fora de les nostres fronteres ?.

Que no ho veuen que l’emergencia social (amb prop de 5 milions d’aturats) i les retallades en serveis bàsics com la sanitat i l’ensenyament estant arribant a límits insostenibles ? Que no s’adonen que estem abocats, sinó hi posen remei, a la intervenció i, llavors si, a la pèrdua de la dignitat democràtica ?.

Que més ens ha de passar per que a tota aquesta colla de mediocres i mentiders els hi caigui la cara de vergonya  i es posin d’acord per fer un front comú que salvaguardi la sobirania popular imprescindible per poder començar el camí de la recuperació?.

Que no saben que sense democràcia no tenim futur ? !!!.

…..

Article llegit a Ràdio Granollers el 15/7/12